LLIBRE

 

 

 

ELS NÚVOLS MERAVELLOSOS

Françoise Sagan

Traducció Josep Maria Pintó

187 pàgs.

Françoise Sagan, (1935-2004), Els núvols meravellosos,1961

En primer lloc, la nostra gratitud a Viena ed. som davant de la quarta novel·la de l'autora, a la qual han acollit al seu catàleg, aquest seguiment de l'obra és molt important, coneixíem Françoise Sagan, vàrem rebre l'impacte de la primera novel·la BON DIA TRISTESA, aquesta possibilitat d'accedir a altres títols, és un privilegi.

Aprofundir en la quotidianitat de persones milionàries que viuen una vida d'oci perpetu, aquest anar i venir d'Amèrica a Europa, conèixer el luxe que els acull, les maneres de relacionar-se, ens fa pensar en altres autors, que al s. XIX i principis del XX, vivien entre els dos continents, Edith Wharton i Henry James ens han vingut immediatament al cap, ens expliquen també Europa i Amèrica seguint la petja de personatges de les classes més benestants. El primer americà fill d'una excèntrica milionària, la Sagan ens el presenta a París a T'agrada Brahams?. Ara hi tornem, coneixem una parella que viu a Nova York, passen l'estiu a Florida, ella és francesa, la seva vida es mou en una inèrcia que no suporta, la gelosia i l'alcoholisme d'ell, la vida sense objectius reals, només organitzar l'oci, té por de no sobreviure a tanta indolència;

"Me n'aniré -va dir la Josée, de cop-. Ho he de saber. Me n'aniré. Que faci el que vulgui. Si es vol matar que es mati. Prou que ho ha dit. El seu psiquiatre prou que ho ha dit, també. I sa mare. Doncs bé, que es mati. Que es torni boig com el seu recoi de pare. Que visquin fins al final les seves estúpides històries d'alcohòlics..." pàg 17

Ell un home d'indiferència malaltissa, només sentia la vida amb relació a ella.

Canvia l'escenari, ella volta per Nova York, es troba un amic francès, escriptor, viu uns moments de reconeixement unànime:

"-Has fet una gran obra?

-No un llibre que ha agradat. Però no en parlo, i amb prou feines hi penso..." pàg. 63

Ella fuig a París, el marit la segueix; com havia de ser s'instal·la al Ritz, és un home atractiu i elegant; ella viu en un apartament en la Rue du Bac, volten junts, es relacionen, fan sortides al camp; ell comença a pintar, sembla que ha trobat una ocupació, hi ha una dona que aprecia la seva obra, Laura Dort, Alan és jove i atractiu, l'enlluerna; aquesta dona, fa possible una exposició que tindrà èxit, en una de les visites a la casa de camp de Laura Dort, la Josée té una conversa amb l'insignificant marit de l'amfitriona, li demana si llegeix Lasage, autor del s. XVII, l'home respon:

"Va ser el decorador, el que els va posar aquí. Segons sembla, l'enquadernació també és molt bonica." pàg. 136

En aquesta mateixa conversa entre Josée i el marit de Laura Dort, ens assabentem que els ous que mengen són de gallines importades de Yorkshire, "Segons sembla, és la millor raça".

En molt poques planes, una vegada més Françoise Sagan, a vint-i-sis anys, ens ha presentat uns perfils humans i el medi que els acull, amb una perfecció i un mestratge que ens porta a l'admiració més profunda. Una recomanació del tot segura.