llibre

 

 

 

LA CIUTAT ERRANT

Cesc Martinez

105 pàgs.

Cesc Martínez, (Manresa, 1974) La ciutat errant, 2025

"Va venir la guerra. La guerra se'n va anar. El que va quedar no era pau."

La ciutat errant, una reflexió on tot el que trobem és esséncia, l'autor s'adreça als lectors amb una primera nota, ens sentim acollits, ens posa en antecedents, ens diu que no ens presenta una ficció, però es val de ficcions d'altres, ficcions històriques, per acostar-nos a les realitats que van desfilant, per tant, també anotem lectures a les quals tornarem o descobrirem. El primer personatge Sir Raymond Quilter, aviador, un home de gran discreció, un home que va trobar el seu lloc al món en la solitud dels núvols:

"La terra, per a ell, devia ser el record que el lligava a unes condicions de vida (i de socialització) massa rígides. pàg. 11

Ens parla de les grans obres públiques que només tenen el sentit d'enriquir uns pocs, les descripcions d'aeroports sense ciutat a la que oferir els seus serveis, aeroports al mig del no-res que han generat pobresa i destrucció i la perplexitat dels pocs que s'acosten a conèixer la desfeta.

Coneixem amb una àmplia documentació, que dona suport al que ens expliquen, a Pedro Vives y Vich, El General Bum Bum, aquest

"... forma part d'una comunitat d'individus sumptuosos i greus que, discretament, pensen coses sinistres." pàg. 43

Al capítol que titula "Fugir" ens porta a la reflexió de les diàspores dels nostres dies, les persones errants, que guarden una realitat que no poden compartir, que venen d'un lloc que no els podrà tornar a acollir.

Ens presenta als Palmerola-Fonollar, soca noliària de sang, quan ens confonguem amb la multitud que omple el carrer de la Portaferrissa, alçar els ulls cap als balcons que els van acollir, ens portarà al reconeixement als autors que ens ajuden a conèixer la ciutat que ens acull.

Quan la guerra acaba mai no arriba la pau, la Guerra Civil va acabar l'any 1939, quan l'any 1956 va implantar-se La Ley del Suelo es va demostrar que el país no vivia un moment de pau i prosperitat per a tots, això i les tragèdies familiars que afectarien les persones durant generacions, les presons, els perseguits, la por, la por que es transmet, els silencis.

Al final ens ofereixen una Guia de viatge, hem fet cas a l'autor i no hem consultat durant la lectura, però ens serveix per anotar tots els suggeriments que ens ha fet per descobrir o rellegir, Segarra, Sebald, Olga Tokarezuk, Mercè Ibarz...

Som davant d'una recomanació del tot segura.