LLibre

 

 

MI CASA ESTÁ DONDE ESTOY YO

Igiaba Scego

Traducció Blanca Gago

167 pàg.

La nostra narradora neix a l'exili, els pares viuen a Roma des del 1969, quan Somàlia pateix un cop d'estat que dona lloc a una gran diàspora.

A les primeres pàgines, ens presenta un germà, un nebot i un cosí:

"Cada una llevaba en el bolsillo una nacional occidental diferente. Sin embargo, llevábamos el dolor de la misma pérdida en el corazón. Llorábamos por una Somalia perdida por una guerra que nos costaba entender." pàg. 15

El cosí a Helsinki, ha experimentat l'odi en la pròpia pell, l'han denigrat, l'han assenyalat, una societat tan políticament correcta, que esborra les manifestacions xenòfobes de les parets, amb tal rapidesa que es pot dubtar d'haver-les vist, no ho té tan fàcil quan es marca una persona.

El vincle de l'autora amb la família és molt important, els seus han protagonitzat moments importants de la història, un avi, que va fer d'intèrpret, el pare que va viure la política amb un grau compromís personal que el va dur a lluitar per la llibertat del seu país, la mare del tot idealitzada, una dona que no sap escriure i que per a ella representa un puntal en tots els sentits, fins i tot davant del procés creatiu dels seus llibres, quan es troba en un moment difícil, va al costat de la mare, li llegeix el fragment que se li resisteix i la seva actitud, la mà que li acarona l'espatlla l'omple de pau i la porta a sortir del tràngol.

Hi ha trets de la cultura somali, que quedaran amb nosaltres, els rituals del part:

"Cada recién nacido recibe el abrazo de mil manos distintas. Pese a todas las dificultades de la guerra y la inmigración, eso aún previve entre los somalíes. Un hijo nunca es un asunto privado." pàg. 60

La seva pàtria és Somàlia, la terra dels seus, Roma és la seva ciutat, ens presenta els llocs que transita; sempre d'un continent a l'altre, l'Àfrica dels seus i el lloc on va nèixer, el lloc on en aquest moment té casa seva; l'han fet forta i li han donat identitat els familiars que no ha conegut, conserva a la memòria una fotografia de l'avi i un oncle:

"... sus ojos mirándome fijamente han significado, para mí, el mayor acto de amor posible." pàg. 77

Ens parla de la seva infància i adolescència, totes les dificultats a les quals porta el trànsit d'un estat a l'altre, agreujades pel fet de formar part d'una minoria de pell diferent; moments en els quals la família pateix problemes greus per subsistir, la mare es veu abocada a demanar a Càritas, estan envoltades de dones que havien viscut moments millors i que ara conserven la dignitat en el posat i la mirada, malgrat que ho han perdut tot:

"... no se sienten humilladas por pedir ayuda, hija mía. No hay nada malo en lo que estamos haciendo." pàg. 121

Coneixem la Roma actual, que té paral·lelismes amb totes les capitals i ciutats grans d'Europa, la convivència amb els migrants, que no sempre resulta còmoda als que els consideren un "inconvenient", trenquen la seva "estètica".

La nostra narradora es va haver de defensar de l'insult sistemàtic d'un professor, respecte al color de la seva pell.

Ens parla dels locutoris "los ruinosos locutorios de Occidente", on va anar per enviar diners el dia que va morir la tia que havia criat a la seva mare a Somàlia:

"Aquel dia, mi llanto se midió en euros con un cambio muy adverso." pàg. 135

A Igiaba l'han salvat les històries de la família, els contes ancestrals i els records de la infància, les vicissituds i alegries dels seus. Els editors ens diuen a la coberta:

"La palabra configura entonces una topografia interior que restituye la pérdida y da sentido a la búsqueda de una casa propia de una identidad."

Una reflexió que queda amb nosaltres i ens ajuda a entendre, un poc millor, el món que ens acull.