rellegir 243

 

llibre

 

 

LA CONFORMISTA
Alba Dedeu
123 pàgs.

Som davant de la primera novel·la d'una autora, que va rebre, molt jove, guardons importants pels seus relats; una lectura que ens atrapa, tot és substància, cap paraula de més, llicències en la forma, capítols sense cap punt i a part, ús de majúscules que ens sorprenen i ens fan recular i tornar a llegir la frase. Ens presenta la quotidianitat d'una parella jove, que lluita per tirar endavant, renunciant als somnis, sense defallir, malgrat els obstacles que la vida els posa, coneixem millor a la narradora, Eva, una dona a la qual li costa deixar de somiar, deixar de maquillar-se, dur perfum o roba interior que l'ajuden a fer front al seu destí, a ocupar el lloc al món on les circumstàncies l'han situat. D'en Pere, el seu company, sabem menys coses, ell és reservat, treballa molt, de la seva joventut conserva samarretes que el porten a un passat de músic de rock, fa de marit i pare, treballa i sembla que per a ell la bafarada constant dels pollastres a l'ast té menys importància que per a la seva companya.

Acompanyem a l'Eva en moments concrets de la vida, el naixement de la primera filla, la família amb dues nenes, el trasbals que li provoca l'Eudald, les preocupacions i dubtes pel que fa a l'educació de les noies, l'estabilitat material de la parella i el que representa per a la família el compromís que assumeix en Pere per salvar la vida del seu germà Ramon, aquest sacrifici extrem, compartir amb el germà malalt un orgue vital, el porta a un canvi radical a la seva vida, se'n surt enfortit, una harmonia profunda el transforma, compartirà amb l'Eva les fantasies, una manera ideal de conviure.

Vida quotidiana sense estridències, una dona que es conforma, sense deixar de lluitar, cap a una estabilitat que es va consolidant.

Una autora que no podem deixar de tenir en compte, una reflexió que ens acompanyarà, una recomanació del tot segura.

rellegir 242

 

llibre

 

 

 

 

PAN
KNUT HAMSUN
Traducció Kirsti Baggethun y Asunción Lorenzo
145 pàgs.

Knut Hamsun, (1859-1952), Pan, (1894), Premi Nobel, (1920).

A la coberta els editors ens diuen:

"Mi nuevo libro será hermoso; tiene lugar en Nordland, una tranquila historia de amor. No habrá polémicas en él, solo personas bajo diferentes cielos."

Un personatge solitari, Thomas Glahn, s'instal·la en un indret on les forces de la natura són extremes, viu en una cabana, caça i pesca per sobreviure, té la companyia fidel del seu gos, Esopo;
ens meravella la seva comunió amb la natura, sap l'hora per la claror de la llum o pel lleu moviment dels peta'ls d'una flor; el nostre personatge coneix Edvarda, la seva bellesa el sedueix, ella és una noia amb una gran capacitat per viure en societat, sap moure's i conviure amb les normes del petit poble que els acull, apareix un rival, un noble, un científic que porta a terme unes exploracions del fons marí; Glahn, decebut, cerca la companyia d'Eva, una dona jove, guapa i sense drets, algú que viu per servir, per fer amb tota submissió allò que li demanen, aquesta noia pateix un final tràgic, una desgràcia que posa fi a la vida d'algú que no havia tingut dret al respecte dels altres.

El pas del temps, les estacions que marquen la vida de les persones, la relació amb la mitologia, es genera un atmosfera que ens atrapa. Ens neguiteixa la violència, Glahn sacrifica a Esopo, no analitza la seva relació amb la mort d'Eva, per contra, trobem tendresa quan ens presenta el vell lapó ceg que viu amb la il·lusió de recuperar la vista.

Hamsun, ha estat un autor de referència per a molts escriptors, Thomas Mann, Henry Miller, Herman Hesse, Stefan Zweig, Isaac Singer... ell va rebre una gran influència de Dostoievski.

Una lectura que no podem deixar de tenir en compte.

RELLEGIR 241

 

LLIBRE

 

BREUS HISTÒRIES MALLORQUINES
Robert Graves
Traducció Nofre Moyà
Pròleg William Graves
343 pàgs.

Robert Graves, (1895-1985)

Robert Graves, arriba a Deià el 1929, s'absentara, per causa de les guerres, de 1936 a 1946 des d'aquest moment ja s'instal·la definitivament a Mallorca.

Aquest recull d'històries van aparèixer a partir de 1947 en diferents publicacions internacionals, The New Yorker, Tomorrow, Gentelsman's Quaterly; el seu fill Williams Graves, ens diu al pròleg "Robert Graves era, abans de tot, poeta i vivia de la seva ploma." aquests relats completaven els seus ingressos, el que ara per a nosaltres resulta més important, esquivaven la censura, per tant ens arriben unes observacions que en aquell moment no podien ser escrites i publicades sota la dictadura. Agraïm de manera especial les notes a peu de pàgina, les aportacions de la tesi doctoral de Joana Maria Seguí "Robert Graves y Mallorca: su narrativa breve mallorquina" (2005), també ens ha ajudat aprofundir en la lectura les anotacions de l'autor al seu Pocket Diary. Pel que fa a la traducció, ens ha dut a una lectura plaent, en la que tenim la sensació que sempre s'ha emprat el mot just i la frase ben trobada.

Els primers relats estan datats el 1947, havia viscut set anys a Mallorca i es retrobava de nou feia un any; havia deixat amics com Joan Marroig "Gelat", Graves és un home sociable, treballa molt, però també es relaciona amb els veïns i no deixa de rebre amics, els relats estan inspirats en fets reals o en allò que li explicaven i el colpia fins al punt de deixar constància; ens fa arribar, a través d'una pinzellada, trets ancestrals d'una comunitat en la qual era un nouvingut, va estimar i respectar a aquells que l'acollien això va fer que es trobés amb respostes que van donar lloc a relacions de profunda amistat i bon veïnatge.

Ens trobem una divertida història Els xinesos perduts que va patir la censura de The New Yorker, van respondre amb una apreciació "...els teus contes mallorquins estan intrínsecament tramats i plens de personatges excèntrics, però, per alguna raó, ens resulten més divertits quan només es refereixen als mallorquins." Nota de la pàg. 48

Durant un període els Graves s'instal·len a Palma, un fill va al Col·legi de Sant Francesc, la filla assisteix a classes de ballet, fets que donen motiu a l'autor per fer-nos arribar detalls de la societat que els acollia "Butlletí del Col·legi de Sant Francesc d'Assís", i "Leotards de xarxa, color carn", en aquest darrer relat, ens trobem la simpàtica Margaret (pseudònim que Graves utilitza per referir-se a la seva filla Lucia) que escriu a la seva tieta May.

"Els conflictes entre Sant Pere i Sant Pau", ens porta a fets de la Guerra Civil i els antagonismes que van viure les persones posteriorment, Pere Samper, personatge inspirat en Joan Marroig i Pau Pons en el Dr. Antoni Vives.

"Un brindis per n'Ava", la visita d'Ava Gardner, els amics que donen lloc a la coneixença de l'actriu amb Robert Graves són Ricard Sicré i Betty Lussier, ell, un republicà català que va conèixer a Robert Graves a Londres després de la Guerra Civil, ella, canadenca, una de les primeres dones pilot d'avions durant la Segona Guerra Mundial; la visita d'Ava Gardner ens descriu, la societat sense els límits que imposava la repressió regnant.

"Una bicicleta a Mallorca" vicissituds en torn la bicicleta del fill William, que en la seva absència (estudiava a Anglaterra) utilitzava el seu germà Joan, també ens parla de l'edifici on viuen a Palma, conflictes entre veïns mallorquins i forasters... els fets tenien lloc el 1957:

"Això ens porta al febrer de 1957, quan vaig anar a pronunciar algunes conferències als Estats Units. Els meus amics mallorquins passaven pena que jo estigués en aquell país de gàngsters, neuròtics, indis i xèrifs..."

El nostre agraïment per la traducció d'aquest recull de narracions, imprescindibles des del punt de vista literari i que ens donen la possibilitat de gaudir d'un període històric que ens arriba sense haver patit les retallades i transformacions de la censura. Una recomanació sense reserves.