LLIBRE

 

 

 

 

 

CRIDEU LA MORT ERRANT, DIGUEU-ME ON VA
Antònia Vicens
205 pàgs.

"Crec que sa sang xerra. Igual que amb so telèfon, que un cable elèctric tragina sa veu, idò qualque fil de s'ànima se mos fica a ses venes, si hi posàssim esment, mos podríem comunicar de ferida a ferida." pàg. 95

Accedim a les pàgines del dietari d'una nina, Elisenda, una nina quasi adolescent, viu amb els pares, ella és escultora, ell pilot d'avió, la casa és petita, l'entorn es espaiós, la nina sempre espera el pare, té una engronsadora, la natura que l'acull és molt present; el seu món es transforma, el pare ha marxat, la mare inicia una relació amb qui fins aquell moment era una amiga, som l'any 1965, en aquest moment l'Elisenda s'ha d'enfrontar a una realitat diferent, a l'escola ha de patir insults "sa dues mares", soledat i perplexitat, ningú repara en el seu dolor, tots en tenen de ferides que no han tancat; l'arribada a casa de l'amant de la mare la dur a conèixer a Piero, el seu fill, serà l'únic amic d'aquell moment.

Fem un salt en el temps i ens trobem l'Elisenda casada amb en Piero, mare d'una filla, Romina, treballa com a cosidora en el taller d'un creador de moda; en Piero és un maltractador, un home trastornat per la gelosia, ens queda gravat a la memòria el que és capaç de fer amb la moixa de la família per ferir l'Elisenda, aquesta troba consol en la padrina Coloma, una dona que no ha deixat de conviure amb l'horror de la Guerra Civil, la por no ha perdut protagonisme, els seus records ens porten a històries que no s'acaben amb la mort, que els silencis no dilueixen, estan presents en els descendents, una herència, que amb consciència o no, té un gran protagonisme en les generacions que vindran, històries de germans que es roben les terres, de morts que no poden rebre sepultura amb els seus, perquè han triat ells el moment de partir, pares que posen la filla en joc:

"...En perdre el darrer tros de terra que li quedava, com a penyora va posar la filla." pàg. 74

Violència i misèria, persones que van rebre els tractaments psiquiàtrics de l'època, gent empresonada, silenci i por, diferents maneres de sobreviure. L'Elisenda viu el final de la padrina Coloma, na Maria la seva mare no hi és, és artista, coneix diferents horitzons, Paris, Nova York..., les seves figures estrafetes, d'una lletjor esfereïdora, han estat reconegudes, el seu èxit no li ha guarit les ferides, sobreviu tenint cura de no escoltar, quan parla amb la filla només té resposta per ajudar materialment, no pot oferir res més, els sentiments només prenen cos en les figures que va oferint als ulls del món. L'Elisenda, mantindrà una conversa amb en Jordi, fins aquest moment el creia el seu pare, tot s'esbuca, tots van mentir per intentar generar una certa harmonia, la Coloma, no és la padrina de l'Elisenda, els pares de na Maria, són l'Elisenda i en Colau, aquell que va ser assassinat per un germà.

En un altre full del diari de 1971, Elisenda recordarà la resposta de na Coloma quan demana per la relació amb les dones de la seva mare:

"Ta mare, a ses persones hi veu es seu acte de constricció, no es sexe." pàg. 118

Personatges tractats de manera magistral, molts tenen una pinzellada que els relaciona amb el seu passat, el dissenyador de moda Claudi, el metge Gerard... han transcorregut poc més de trenta anys d'ençà que es va posar fi, de manera oficial, a la Guerra Civil, la tragèdia dins les cases no perd vigència, primer un dolor concret, desapareguts, presons plenes, i venjança a la vida quotidiana, misèria i por, durant els anys que l'Elisenda ens comença a descriure en els seus diaris, el món s'obre, arriben altres maneres de viure i conviure, les necessitats materials poden ser satisfetes, però el ritme de les persones per alliberar-se de pors i de malsons és un altre i aquest és obstaculitzat per silencis ancestrals.

Aquesta novel·la ve precedida pels poemes que l'autora ens ha fet arribar els darrers anys, ens porta més enllà que els seus anteriors contes i novel·les, que no podem deixar d'admirar, una lectura que ens ha trasbalsat, hi tornem, subratllem, reparem de nou en un paràgraf... tot és essència. Una recomanació del tot segura.