CANVIAR: MÈTODE
ÉDOUARD LOUIS
Traducció Jordi Martin
Llovet
259 pàgs.
Édouard
Louis, (1992). Canviar mètode,
(2021).
"...l'energia
transformadora inesgotable que poden produir les infanteses
humiliades." pàg. 151
L'autor cita a la filòsofa Eva
Kosofsky.
Coneixem l'adolescent que marxa de casa, aquest
primer pas es produeix gràcies a la intervenció d'una professora,
algú que ha intuït capacitats en l'Eddy que havien de tenir
possibilitats de manifestar-se; els caps de setmana torna al poble,
és dolorós observar la quotidianitat dels seus on tot són
carències, el pare malalt, la tensió permanent, els nervis a flor
de pell, televisors sempre en marxa, incomunicació total, alcohol i
misèria, la reproducció del dolor per la injustícia social que han
patit les generacions anteriors. Coneix l'Elena, algú que l'ajudarà
a prendre impuls per materialitzar els primers canvis, és acollit a
la casa de la família, hi podrà passar molts vespres, una família
benestant, persones que donen prioritat al coneixement i a la
cultura, allà viurà la primera transformació, l'aparença, les
normes a la taula, música, cinema, teatre... Elena l'amiga, la
confident, la protectora, la primera persona de qui rep l'ajuda que
serà definitiva. Hi ha una constant a la vida d'Édouard, sempre
trobarà suport per avançar.
Arriba Didier, el professor
que li permetrà fer el pas cap a París, allà trobarà més
persones que li oferiran el seu ajut, ja fa temps que forma part de
la comunitat gai, és acollit i recolzat amb encert, ell es marca
fites que va assolint, el seu ascens social no té aturador, té
amants a les esferes més altes de la societat, viatja arreu del món,
coneix el luxe portat a la màxima expressió, ha canviat la seva
aparença, ha canviat el nom Eddy-Édouard, ha llegit incansablement,
escriu i és reconegut.
Visitarà el pare, de nou la
precarietat, l'olor, la pantalla enorme del televisor, la malaltia,
la injustícia d'una política que ha obviat a molts per avançar, la
pobresa que no han sabut erradicar i que es reprodueix generació
rere generació; una dentista de la burgesia parisenca, no entén com
a França poden quedar reductes on es permet que un infant no tingui
accés a una assistència sanitària que garanteixi la seva salut, hi
ha molts professionals il·lustrats, capacitats, per sobre de tot,
per ignorar, aquelles realitats que farien trontollar el seu
benestar.
Édourd Louis, una vegada més, ens fa arribar
el relat de la seva vida, agraïm que ens faci partícips de la seva
intimitat, agraïm el valor de mostrar el dolor de la infantesa i la
mirada sempre critica.
Una recomanació sense reserves, el
nostre reconeixement pel gran encert als editors que ens el van
presentar, ens porta a una reflexió sempre necessària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario