viernes, 13 de septiembre de 2024
jueves, 12 de septiembre de 2024
llibre
LES
REGLES DEL MIKADO
Erri De Luca
Traducció Albert Pejó
139
pàgs.
Som a Itàlia, coneixem dos personatges, no ens
diran els noms, ella és gitana, té quinze anys quan comença el
relat; d'ell ens diuen que és rellotger, a la primera conversa ell
li demana a quina edat es comença a ser vell:
"Als
trenta.
Doncs així fa més de trenta anys que soc vell."
Ell
acampa sol a la frontera amb Eslovènia. Ella fuig de la família,
fuig per evitar un casament:
"Vaig triar no casar-me.
La resta no l'he triat jo, l'afronto. El món és molt gran, i ja
trobaré algun lloc."
Ella no sap llegir ni escriure,
sap tocar l'acordió, cantar, ensinistrar animals i llegir les línies
de la mà, també sap deduir les intencions de les persones observant
els ulls i pot escoltar el que es parla a distància...
Per
a ell, conèixer cada peça d'un rellotge l'ajuda a entendre el món,
com un mecanisme de gran precisió en el qual ell ocupa el seu lloc,
pel que fa a les regles del joc amb els petits bastons, donen
transcendència a cada acte:
"... para atenció als
més mínims moviments, actuar amb intenció, sense
automatisme."
Quan s'acomiaden, ella s'ha tallat els
cabells, treballarà ajudant a un pescador, aprendrà a viure al mar,
a pescar i a cercar coral, també a llegir i escriure; tota sola,
comença comprant un abecedari, després un llibre la portarà a
l'altre.
Ell li diu que ha creat una fundació per ajudar
a trobar l'estabilitat a les persones que no tenen res, no és fer
caritat és posar els mitjans perquè puguin trobar el seu lloc al
món amb un màxim de llibertat, li diu que va fer fortuna a Suïssa,
venent rellotges d'alta gamma.
Quan s'acomiaden, ell li
demana que li escrigui, sap que hi han coses més fàcils de dir per
carta, passen els anys, a través de les cartes i del quadern d'ell
sabrem el passat del rellotger i el present de la gitana.
De
sobte, irromp l'acció i ens situem a la segona meitat del s. XX, a
Suïssa:
"El món de la postguerra era un ferment de
lluites armades d'alliberament de les potències colonials. I Suïssa
era el centre de tots els finançaments"
El rellotger
que hem conegut és una peça més a l'engranatge de l'espionatge
internacional, pren partit, parla rus, i té un ideari amb el qual es
conseqüent, a través de les relacions que estableix amb els seus
clients a les rellotgeries, farà la seva feina de rebre informació
fonamental durant el període de la Guerra Freda, el 1989 amb la
caiguda del Mur de Berlín, canviarà el seu destí, li atribuiran
altres funcions, sempre amb la humilitat de ser una peça de
l'engranatge, i sense deixar de tenir presents les regles del mikado,
la vida el portarà a ser reclutador, als passos fronterers:
"Els
homes i dones que emprenen aquells viatges contra obstacles i perills
superen la selecció natural de les condicions més severes. A canvi
de suport, d'ajuda, estan disposats a oferir-se a una altra mena de
risc." pàgs. 119
Quan va conèixer la noia de quinze
anys, era la persona ideal per reclutar, no ho va voler, va gosar
oposar-se, va viure el risc de poder ser eliminat, però va triar per
a ella la llibertat; més tard, a ella, les circumstàncies la van
portar a l'acció, va ser reclutada, va actuar amb eficiència, les
seves capacitats extraordinaries, al seu peculiar procés
d'aprenentatge a la vida, per sobre de tot, va estar sempre present,
el rellotger, la persona que la va acollir en un moment crucial.
Som
davant d'una lloança a l'amistat, una reflexió entorn un passat
proper, sobre l'absurd de les guerres:
"La guerra: té
lloc per aquest motiu i per aquest altre. Però després, quan la
tens a sobre i al teu voltant hi ha destrucció, camps de
concentració, fosses comunes i deportació, no hi ha cap perquè que
s'aguanti ni que sigui capaç de justificar-ho. " pàg. 120
Un
cop més la nostra gratitud a l'autor, comença amb to de faula, la
natura sempre present, l'amistat, el respecte, la força de la
paraula, les conseqüencies de les accions... per acostar-nos, en
molt poques planes, a una realitat que avui sembla molt llunyana,
l'espionatge durant la segona meitat de s. XX. Una recomanació del
tot segura.
jueves, 5 de septiembre de 2024
llibre
CONTES
ESCOLLITS
Anton Txékhov
Tria i pròleg Vicenç Pagès
Jordà
Traducció Xènia Dyakonova
403 pàgs.
Anton
Txékhov, (1860-1904)
Vicenç Pagès Jordà (1963-2022)
agraïm la tria i el pròleg, perfectament documentat; pel que fa a
la traducció, som davant d'aquelles lectures en les quals les
decisions de la traductora, ens fan aturar, davant la perfecció de
l'expressió que ens arriba, pensem que Xènia Dyakonova, ha estat
sempre encertada.
L'ordre cronològic, ens ajuda sempre
ens han parlat dels primers contes, menys coneguts:
"En
definitiva, entre el noi atent a la censura que firma amb pseudònim
contes que serviran per alimentar la família i l'home malalt però
literàriament lliure..." Del pròleg, pàg. 15
Sabem
que hi tornarem moltes vegades, en la present lectura podem comprovar
fins a quin punt l'experiència de la primera impressió que vàrem
percebre té un lloc a la nostra memòria, a ENEMICS,
l'atmosfera de la casa del metge Kirilov, els silencis, els
desplaçaments a la nit...; a LA CORISTA,
l'enfrontament de les dues dones, la dona llegítima que es permet
perdre el respecte a aquella davant la qual es considera superior; LA
NOVA DATXA com la inèrcia porta a menysprear el progrés i el bé
comú, "Quina mena de boira havia ocultat als seus ulls el més
important..." com es pot arribar a perpetuar una forma de vida
que no té en compte la dignitat de les persones?, són perplexitats
que formen part de la nostra realitat, els clàssics ens ajuden a
sobreviure, il·luminen el nostre present, és per això que no podem
deixar de tornar a Txekhov.
Quan a les biografies ens
parlen dels primers contes d'humor ens sorprenem, són menys
coneguts, ara hem viscut l'experiència, Txekhov ens ha divertit.
Va
viure quaranta-quatre anys, va fer de metge, treballava sense
descans; com a escriptor podem comprovar fins a quin punt va ser
prolífic, contes i teatre que expressen una manera diferent i
magistral de dir, una experiència del tot transcendent a la vida del
lector i l'espectador, no podem deixar de manifestar, una vegada més,
el nostre reconeixement.
Ens diuen al pròleg:
"En
tot cas, respectava massa al lector per molestar-lo amb
missatges."
La lectura ens ha portat a tornar a
l'obra de Natalia Ginzburg "Antón Chéjov" i a la
magistral pel·lícula Vania en la calle 42 de Louis Malle.
Una recomanació del tot segura.