What do you want to do ?
New mail
viernes, 30 de agosto de 2024
llibre
What do you want to do ?
New mail
LA CONFESSIÓ DE LA
LLEONA
Mia Couto
Traducció Pere Comellas Casanova
226
pàgs.
Mia Couto, (1955), La confessió de la lleona,
(2012)
L'autor ens explica, els fets que van inspirar el
llibre; l'any 2008 a Cabo Delgado, al nord de Moçambic, les persones
van començar a patir atacs de lleons, en poques setmanes el nombre
de víctimes va arribar a vint-i-sis, van mobilitzar caçadors per
matar les feres, amb moltes dificultats van aconseguir matar els
lleons assassins; els caçadors van topar amb creences ancestrals,
"contínuament se'ls suggeria que els autèntics culpables eren
els habitants del món invisible, on l'escopeta i la bala perden tota
l'eficàcia."
La narració recull les veus de la
Mariamar i de l'Arcàngel, dues persones que la vida havia
separat.
Kulumani "... un lloc tancat, envoltat per
la geografia i atrofiat per la por", els lleons seleccionen les
víctimes, només dones, la darrera, la germana de Mariamar, aquesta
viu reclosa a casa fent front al dol i als deliris de la mare,
Mariamar va saber que era el dolor d'ençà que tenia memòria, també
va saber el que era l'estimació i l'afecte per part de l'avi que la
va protegir de manera eficient, ell la va ensenyar a llegir i
escriure i la va advertir:
"Compte, neta meva.
Escriure és una perillosa vanitat. Fa por als altres..." pàg.
75
Ella ens dirà:
"Les faules m'han
ensenyat, tota la vida, a distingir la veritat de la mentida, a
diferenciar el bé del mal. En una paraula, van ser els animals els
que em van començar a fer humana." pàg. 74
En un
lloc on les dones són del tot menystingudes, són les víctimes de
les feres, perquè són les que surten al bosc de matinada; malgrat
la discriminació que pateixen, ens trobem que hi ha cases on són
les que van aprendre a llegir i escriure, la mare del caçador,
escrivia al dictat del seu marit cartes en les quals li manifestava
el seu amor.
La Mariamar ens dirà:
"En un
món d'homes i de caçadors, la paraula va ser la meva primera arma."
pàg. 75
Mariamar somiava un diluvi que fes desaparèixer
el món, ens parla de la seva mare:
"Aquest món que
obliga a una dona com la Hanifa a tenir fills, però que no la
deixava ser mare; que l'obligava a tenir marit, però no permetia que
conegués l'amor." pàg. 166
Mariamar i l'Arcàngel,
deixen Kulumani, sobreviuen.
Una prosa que
ens sedueix des del primer moment, una reflexió sobre els
feminicidis. Una recomanació del tot segura.