llibre

 

EL DOBLE
Fiódor Dostoievski

Traducció i epíleg Xènia Dyakanova
250 pàg.


Una impecable denúncia d'un sistema jeràrquic del qual és difícil sortir-ne il·lès.

Fiodor Dostoievski (1821-1881), EL DOBLE, (1866)


Goliadkin, ocupa un honrós novè lloc a la Taula de Rangs. El nostre personatge manifesta des del primer moment una gran complexitat, d'ell ens diu la traductora en el seu excel·lent epíleg:

"...és tan recelós i malèvol que la mera idea que hi pugui haver gent millor que ell li resulta inconcebible. Potser aspira inconscientment a la bondat, però es creu incapaç de fer el béni de ser ben tractat pels altres."pàg. 240

Conèixer el sistema, la rigidesa jeràrquica de l'administració al servei del tsar, ens explica que es pugui caure en el deliri.

No som al davant d'un relat naturalista, ens trobem amb elements fantàstics i grotescos que ens fan pensar en Gógol, EL CAPOT o EL DIARI D'UN BOIG, on ens presenten personatges que la realitat que els toca viure, han de doblegar-se a la disciplina absurda del funcionariat, formen part d'un sistema jeràrquic que anul·la a l'home, Goliadkin a de veure frustrat el seu somni de festejar la filla del seu superior, de qui ell parla en diferents moments com a "pare", es rebutjat, fet que el fa embogir, entra en una espiral en la qual conviu amb un doble idèntic, el coneixem a través del seu comportament amb el seu superior i amb el seu criat, té una peculiar forma d'adreçar-se als que el serveixen, una cordialitat forçada.

A l'intimitat de la llar també es viu el més estricte "ordre":

..."ja ho veu, els temps de Jean-Jacques Rousseau ja han passat." pàg. 223

A la coberta ens citen a Kafka, Goliadkin com un personatge percussor de "l'home indefens davant una burocràcia implacable i tot sovint anihiladora..."

Una impecable denúncia d'un sistema jeràrquic del qual és difícil sortir-ne il·lès. Una recomanació sense reserves.