LA COSINA RACHEL
Daphne du Maurier
Traducció Marta Pera Cucurell
411 pàg.
Daphne du Maurier (Londres, 1907-Cornualla, 1989). Als 21 anys va començar a escriure contes, tres anys després va publicar la seva primera novel·la i als 31 va tenir el reconeixement unànime amb la publicació de Rebecca, obra portada al cinema en diferents ocasions. Els èxits no es van aturar i va ser el 1951 que va veure la llum el llibre que tenim a les mans, que també ha estat triat diverses vegades per convertir el text en guió cinematogràfic.
Som davant d'un text que ens commou, unes històries que queden amb nosaltres i que ens ajudaran a entendre el món, gran literatura a partir de vida quotidiana, afers d'humans que ens són propers. Som a Cornualla, allà coneixem un terratinent, que de molt jove es va fer càrrec d'un cosí que va quedar orfe. L'infant té un padrí, hi ha un testament que diu, que si faltava el tutor, el padrí vetllaria pel jove fins a la majoria d'edat. Entre els dos cosins es dona la més perfecta de les relacions, viuen pendents de la hisenda, es diverteixen, gaudeixen de la natura, hi ha bona harmonia amb els treballadors, que fan possible la seva prosperitat, viuen una felicitat sense fissures. Quan el jove té uns 20 anys, el seu cosí, afectat per problemes de salut, decideix fer un viatge a Italià per evitar els rigors de l'hivern a la vora d'un mar on la natura no és gens complaent. A Itàlia es relaciona amb una parenta llunyana, una viuda jove i arruïnada, la relació comença ajudant-la pel que fa al seu patrimoni, ella és jove i molt guapa, s'enamoren, es casen i ell mor de manera sobtada... totes aquestes notícies arriben a Anglaterra i van deixant estupefactes a Philip, l'hereu, i al seu tutor.
La viuda apareix a Cornualla, sedueix i sorprèn als qui l'envolten, l'assenyat padrí d'en Philip ens en diu:
"Hi ha dones, Philip -va observar-, possiblement bones dones, que, sense voler-ho, inciten al desastre. Qualsevol cosa que toquen, sense saber com, es converteix en una tragèdia. No sé per què t'ho dic això però sento que t'ho he de dir." pàg. 299
Un final que ens sorprèn, una intriga molt ben plantejada i dosificada. Gran literatura, tots els moments són sublims, tots els personatges són tractats amb una cura que ens fascina, no hi ha secundaris, els éssers humans, el paisatge i els animals són presentats amb una delicadesa que ens entendreix i emociona, queden amb nosaltres, què més poden demanar!! Una recomanació sense reserves.