llibres

 

HISTÒRIA DEL MEU COLOMAR

i altres relats

Isaak Bàbel

Traducció Miquel Cabal Guarro

146 pàg.

Isaak Babel, 1894-1940 a la seva "Nota sobre l’obra. Se non è vero..."  Ricard San Vicente ens diu:

..."Potser aquesta seria una aproximació possible a Isaak Bàbel: un autor que, seguint una antiquíssima tradició literària, manipula la realitat per acostar-nos a l'essència de les coses..." pàg. 144

Un autor de qui no ens podem allunyar, narracions a les quals sentim la necessitat de tornar, passarà a formar part dels predilectes, en el cas dels que encara no havíem aprofundit prou. Una obra malauradament abastable, la mort violenta, la destrucció d'originals...

El llibre que tenim a les mans està farcit de moments sublims, records d'infància, els seus fa generacions que tenen una vida difícil, l'àvia només li demana: ..."Estudia i ho aconseguiràs tot: riquesa i fama... " pàg. 44

Estudia, sempre té la prioritat del coneixement, la necessitat d'escriure, de nen ja va aprendre a mirar. Ens fa somriure El despertar, la proliferació de "nens prodigi" que s'escampen arreu del món. Del seu pare, ens diu, que ja s'hauria conformat amb la pobresa, però necessitava la fama. A la família hi ha precedents dels que s'aboquen a l'escriptura, aquell que va enfollir i es va passar la vida escrivint una novel.la L'home sense cap. Vera, la prostituta que, quan feia els preparatius per començar els rituals, "semblaven els d'un metge abans d'una operació". Guy de Maupassant, de qui Bàbel va ser traductor, la seva lectura va anar més enllà:

..."Amb dits fonedissos, el sol fregava els lloms de tafilet dels llibres: meravellosa tomba del cor humà." pàg. 103

"L'Ivan i la Maria" el darrer relat, el viatge pel Volga, paratges coberts "d'un or de blat" i poblats per uns gegants descendents d'holandesos:

..."Sota la molsa patriarcal de les celles, en la malla de la pell arrugada, els hi brillaven gotes de turquesa somorta..." pàg. 125

Aturem la lectura per admirar-nos davant la perfecció de la traducció, ens sedueix el que ens diuen i les paraules triades per fer-nos arribar el relat. Una recomanació sense reserves, un autor al qual hi tornarem moltes vegades.

Video 30

 

Rellegir 30

 

llibre

 

 

 

 

STELLA

Takis WÜRGER 

Traducció Ana Guelbenzu 

205 pàg.

La veu amb la qual establim el nostre diàleg, ens diu:

"El silencio se convirtió en mi manera de llorar" pàg. 20

Un infant solitari que ha de conviure amb enigmes.

l'Any 1942, la tensió provocada per la Guerra, es reprodueix a casa del jove Friederich, la mare mostra una admiració incondicional per Hitler, el pare escull retirar-se a un indret neutral. Ell pren la decisió de viatjar a Berlin, Friederich havia sentit abans curiositat per la ciutat i el pare el va remetre a Theodor Fontane, en una carta escrita el 1860, aquest en mostra una visió, que l’ajuda a prendre la decisió de viure en un lloc clau, on els esdeveniments afecten de manera directa. Els diners i el passaport suís són una protecció relativa.

Cada capítol és un mes de l'any, que comença amb un paràgraf, en què es comenten els aconteixements que tenen lloc al món i l’evol·lució de la Guerra en particular, ens són presentats els personatges històrics que prenen les decisions i els detalls de les formes d'extermini i manipulació del poble, des de les més radicals a les més subtils. Coneixem les persones que ben aviat passen a formar part de la vida del jove Friederich.

Enamorat de la jove Kristin/Stella, amic de l'enigmatic Tristan von Appen, coneix torturadors com el Jardinero, un home capaç d’argumentar l'extermini fent la comparació amb les males herbes d'un jardí.

Friederich s'ha enamorat d'una dona que sobreviu a la tortura més terrible, una víctima que col·labora amb els seus torturadors... Una dona que sap que no deixarà de tenir present.

Fuig, sacrifica la passió, el seu compromís moral té més força. Takis Würger (1985) ens fa arribar una novel·la històrica del tot necessària, una recomanació sense reserves.

Video 29

 

Rellegir 29

 

llibres

 

 

 

FORMIGÓ

Thomas Bernhard

Traducció Clara Formosa

127 pàg.

Una vegada més assistim a un dels monòlegs de l'autor que ens sedueix des del primer moment i fins i tot imposa un ritme de lectura. Acompanyem en la seva soledat al musicòleg compromès amb la seva obra a l’entorn de Mendelssohn, un compromís antic que és el centre de la vida d'aquest home que ens presenta el lloc que l'acull amb una visió del tot crítica. Per començar ha de sobreviure a l'escull que representa la seva germana, de qui ens diu "...és l'ésser més hostil a la intel·ligència que es pugui imaginar".

Viatja a la tardor de Mallorca, s'allotja en hotels d'un confort conegut, visita les cafeteries i restaurants que li porten bons records, la llum perfecta, gaudeix de sensacions que coneix, hi té amics... però, ens presenta una altra illa que malauradament també hi és, per acollir els turistes en quantitat s'han d'habilitar altres possibilitats d'allotjament, hotels que quan es promocionen els països del nord d'Europa fan èmfasi amb les temperatures, el sol i la proximitat del mar, tot cert, però són construccions que poden dur a un malson, brutor, el formigó directe sota els peus, els allotjats son vells, que agonitzen lentament, mentre es desplacen amb dificultats, fent ús dels regals que han rebut de les seves famílies, estades "idíl·liques" al sud, per viure hiverns de clima temperat.  Visita el cementiri de Ciutat, on els morts són disposats en grans prestatgeries de formigó embellides amb plaques de marbre que els atorguen un poc de dignitat... i on van a parar turistes molt joves als quals la vida ha sobrepassat i el somni de la estada en un indret paradisíac no els ha dut a esquivar la tragèdia.

Quid pro Quo, de la mà de la traductora Clara Formosa ens ha donat a conèixer un autor que no podem més que venerar i en aquesta darrera obra, potser perquè ja hem aconseguit una certa familiaritat en la seva manera de dir, hem gaudit més que mai. Una recomanació sense reserves.

Després de la lectura, necessitem escoltar Mendelssohn, que ha obsedit al musicòleg de qui rebem les confidències.