llibres

L´ESTRANGERA

Sergei DOVLATOV

Traducció Miquel CABAL GUARRO 146 PÀG.

l´Autor com un personatge més es dóna a conèixer, fa poc que viu als EEUU i un col.lega ja ha dit d´ell:

“En Dovlàtov perd moltíssim en original…” pàg 71

A la contraportada ens parlen dels personatges “típicament dovlatonians”, ben cert, l'autor ens ha presentat tots els tipus possibles d´exiliats.

Marússia, ve d'una família d'allò més assenyada i discretament instal.lada al sistema, la noia hagués pogut optar per la tranquil.litat d´una vida de privilegis, però tria marxar, a les primeres planes ja es demana:

“El bon humor, la salut, la bellesa: què em costarà tot plegat? Per quant em sortirà el joc complet de pares benestants i que m´estimen?” pàg 31.

Marxa cap a N.Y. s´instal.la a casa d´uns parents a Queens, persones d´ordre poc pintorescos dins la comunitat d´exliats.

La frivolitat i la lleugeresa son els trets principals de la nostra protagonista, pel seu costat desfilen els tipus més fantàstics i sorprenents.

A la vida de Marússia apareix un hispà, un representant extrem dels trets del seu col.lectiu, ella primer el va reconeixer “com un element més del paissatge”, però aviat esdevé algú amb capacitat per seduir, amb capacitat per deixar al seu darrere “un ull de vellut” o per fer-nos cinc céntims del que va ser la Revol.lució. Un home obsessionat en com fer-se mil.lionari, els seus deliris no tenen free… i els presenta amb tota coherencia.

En un epíleg brillant, l'autor que ha estat un més en aquestes pàgines ens diu:

“Els qui he conegut viuen dins meu. Són la meva neurastènia, la meva atrocitat, els meu aplom, la meva deixadesa, etcetèra.”

“... Jo soc l´autor i vosaltres sou els meus personatges. Si fóssiu vius no us estimaria amb tanta força”.

Amb l´Estrangera queda reforçada la nostra admiració incondicional per l'autor.

llibres

HISTORIAS DE NUEVA YORK

O. Henry

Traducció José Manuel Álvarez Flórez-165 pàg

A la contracoberta ens diuen que aquestes històries ens situen en la ciutat de Nova York al 1900 quan hi vivien quatre milions de persones.

Aviat sentim una passió incondicional pel nostre narrador, aquesta manera de dir, ha generant una atmosfera amb un preciosisme que ens captiva, després dels primers contes ja hem après a esperar el final amb l´excitació que precedeix a la sorpresa, sempre ens sorprenen els desenllaços, una tècnica acuradíssima i inimitable. O. Henry és un autor per llegir en veu alta, també per ser interpretat en un escenari.

En una primera lectura, perquè n’hi hauran d'altres, ja sabem que quan llegim no sempre tenim els nostres sentits al cent per cent, això fa que en lectures posteriors trobem encara més moments de total plenitud.

De moment, el retrat de la gasiveria, dut a nivells que no són d'aquest món, queda perfectament reflectit en EL PERFIL ENCANTADO, un final a l´alçada de les nostres expectatives quan, si ho hem llegit en ordre, ja hem fet nostres històries i personatges del Mestre.

EL REGALO DE REYES, gaudim, com sempre, de la perfecció del relat, un preciosisme de detalls que voldries retenir per sempre i un final que va més enllà d’allò que la nostra imaginació pugui esperar.

LA HABITACIÓN AMUEBLADA, un districte sencer on es dona aquesta pràctica de negoci, les mestresses que lloguen són persones de grans habilitats comercials, que saben fer molt bé la seva feina, la poesia que tots aquells objectes que els descuits o la desídia dels ocupants van acumulant… i com sempre, un final del tot sorprenent…

Un home que sabia mirar i que ens repta a saber que cada persona és algú amb una historia digna de ser explicada, cap vida escapa a la curiositat de qui sap mirar, O. Henry també sabia estimar, sempre amb un mig somriure de complicitat amb el qual ens ha seduït definitivament.

LLIBRE

LÍTICA

Lucia Pietrelli

105 pàg.

Lucia Pietrelli (Itàlia 1984) Ha publicat poemes, novel.la, es traductora i autora de la cantata Irene i la terra adormida 2018.

Som davant una novel.la que ens atrapa des del primer moment, l'atmosfera ens absorbeix, aquest indret que no ens situa en un lloc geogràfic concret ens és proper, acull a personatges universals, arquetips que restaran presents a la nostra experiència de lectors.

Aquesta relació de dues germanes, aquesta germana petita, que dona prioritat a la gran a “Ella” a qui observa i admira, aquesta gran que per haver arribat abans ja ocuparà per sempre un lloc preferent. El pare absent, però sempre oportú en les paraules que adreça a la filla gran cada vegada que ha d'agafar un avió.

Un univers de dones, l'àvia amb els seus rampells de clarividència, la mare i la seva actitud pràctica, davant la previsió a l´hora d´haver de pagar el taüt, el fuster, el seu amant, li resoldrà. Les dues noies, que s'estimen, l´admiració de la petita, el poder de la seva mirada, la gran que es la que “viu” la que executa… la que sap que és el plaer, la soledat…

Els rituals dels darrers moments… el lent final de l´avia, la vetlla...

l'Enric, algú que coneixem en el record d'Ella. Algú que va marxar abans d´hora.

“M'agrada que em diguis E. No ens deixa el temps d´entretenir-nos amb el meu ego llargarut” pàg. 79

La petita queda sola amb en Gael compartiran l´absència d´Ella, la petita s´ens presenta:

“Jo sóc la dels ulls negres, la que encara no ha llegit Blai Bonet, la que no s´ha dibuixat mai una cua de balena en el canell esquerre” pàg. 102

Imatges a les que hi tornarem, ens hem fet un espai a la nostra mida l'autora ens dona la llibertat per fer-ho, els personatges són molt concrets, els hem fet nostres.

Una recomanació sense reserves.

llibre

VOCES HUMANAS

Penelope Fitzgerald

Traducció Eduardo Moga-197 pàg.

El terror dels bombardejos sistemàtics sobre la ciutat de Londres va prendre protagonisme durant l'any 1940. Les persones varen haver d'aprendre a viure amb el terror, la vida quotidiana alterada per la realitat terrible de conviure amb la mort.

L'autora ens presenta el dia a dia que es vivia a la BBC, ella en va tenir l´experiència personal, va treballar al gran edifici de comunicacions.

Coneixem els professionals que hi fan feina, els que varen fer possible que les persones tinguessin el consol d'estar informats, en moments tan terribles, aquest consol forma part de les experiències que quedaran gravades per sempre a les persones que van sobreviure al martiri col·lectiu de viure en un indret triat per ser destruït. L'ètica de la professió els va duu a no aturar.

La vida segueix, el sentit de l'humor no falla, és més, arriba a uns límits insospitats per supervivència, les ganes d'estimar-se, els enamoraments, també estan en alça:

“... por la Ley Natural de Compensación, el destino de las chicas en tiempos de guerra, si no estaban ya comprometidas, era enamorarse de hombres mayores.” pàg. 83

Les noies joves i els homes madurs, es permeten frivolitats per tirar endavant, qui no perd el nord i és la veritable autoritat de la casa és la Sra. Milne “una veterana” amb el cap molt clar i capacitat per governar a l'ombra i de manera impecable.

Entre les noies que formaven l’innocent “Serrallo” hi ha Annie, de qui ens diuen:

…”la suya debe de haber sido la última generación en enamorarse sin esperanza, tan improductivamente” pàg. 132

L´Annie sap què es fa, li diu a l´amiga que l´enamorat “vell”, de 46 anys “No creo que en la cama sea un adonis” pàg. 134

Tots sobreviuen i duen a terme la seva tasca, la vida segueix malgrat el terror.

Penelope Fitzgerald, una autora que no podem deixar de tenir en compte. Una vegada més una recomanació sense reserves.