El mal negre
Nina Berberova
Traducció de Miquel Pujadó
78 pàgines
Ed.Columna 1993
La lectura de la setmana passada - La col·lecció invisible- em va portar a un conte que m’acompanya des de fa gairebé vint-i-cinc anys, una d’aquelles lectures que són part de la nostra experiència. Hi ha altres relats de l’autora que també tinc molt presents, com per exemple el recull que s’aplega amb el nom de Crónicas de Billancourt.
L’heroi d’El mal negre és un personatge que he evocat moltes vegades, una víctima de la maldat, una víctima d’aquells que mai no en tenen prou. El seu destí depèn de la venda d’unes arracades de diamants. Es troba a París, la seva dona ha mort i ell pren la decisió d’emigrar cap a Amèrica. Té un treball amb el qual tot just sobreviu; a l’hora de vendre les joies -que són al Mont de Pietat-, demana l’ajut d’un joier que avançarà els diners, aquest joier és qui li dona la notícia: un diamant ha perdut el seu valor perquè té “el mal negre”.
El nostre Home aconsegueix els diners de la manera amb què menys podia pensar, pot partir a Nova York. Deixa Alia, una dona que el destí ha posat al seu camí i que no oblidarà. Arriba a Amèrica i troba feina com a secretari d’un rus milionari i excèntric. Coneix Lioudmila, el record de la qual també l’acompanyarà. No pot canviar de plans, el seu destí és Chicago, allà es trobarà amb el seu “amic” Droujine, que l’ha dut a triar - amb tota seguretat- aquest lloc per posar fi al seu rodolar pel món.
Ens parla de la ciutat que l’ha d’acollir:
“Hom diria que els llocs ha estat creats per Piranesi.”
“¡...No es tracta del Piranesi que veiem als museus, aquest estranger! No, jo us parlo del seu descendent, del seu doble. ¡És contemporani nostre, aquest, ens és pròxim! …”
(Pàg. 56)
Ens parla d’un llac que és com el Mediterrani, dels oradors fracassats, dels aprenents de barber que tallen el cabell de franc als captaires.
Ja és a la ciutat somiada quan un taxi l’acosta a una habitació de lloguer. Ell ens parla del conductor:
…”M’agradaria sentir-lo parlar. M’agradaria saber com s’ho fa un home amb un clatell així per expressar els seus pensaments, quins mots fa servir i on va a buscar-los.” (Pàg. 70)
“...El lloc on vius no té gaire importància. I, a més, les impressions noves em pugen la moral, ¿no és això l’essencial? Sobretot quan un té una mica de por, bona gent, de convertir-se en una mena de Neptú o de Plutó.” (Pàg. 78)
Evgeni Petróvitx és un home a qui les dificultats han fet millor, un Heroi que no puc deixar de tenir present.
A la contraportada ens diuen que, per a Nina Berberova, El mal negre era el llibre més important.
Una bona cloenda de Les Lectures d’estiu! La setmana entrant ja encetem la tardor...
