"Llibres o cigarrets" de George Orwell

Llibres o cigarrets

George Orwell

Traducció de Dolors Udina

Viena Edicions

141 pàg

16 €

(…) En molts aspectes, ha esdevingut la consciència crítica d’una soferta generació que hagué de viure dues guerres mundials, una gran depressió econòmica i l’aparició dels estats totalitaris moderns. Miquel Berga, professor de Literatura Anglesa de la UPF, ens acosta la seva definició personal de l’autor de 1984.

Orwell va començar la seva vida laboral com a funcionari a Birmània. Després de cinc anys de ser allà va tornar a la metròpoli per comprovar si els nivells de crueltat que es cometien contra els indígenes tenien un paral·lelisme amb l’actitud dels governants anglesos amb els més desfavorits. Volia tenir evidències de les desigualtats i això el va dur a una denúncia lúcida i contínua que el va caracteritzar tota la vida.

En els tres primers articles ens parla de les “justificacions” dels obrers per no comprar llibres, de les vivències d’un llibreter i de la quotidianitat d’un crític literari… No cal dir fins a quin punt tots els articles són brillants, profunds i no exempts d’humor.

La consciència social, la crítica de les desigualtats i l'anàlisi acurada de la crueltat exercida contra els infants d’un internat, així com les condicions en què viuen i moren els malalts en un hospital, són una mostra perfecta dels extrems a què pot arribar l’ésser humà.

Els articles polítics tenen una vigència absoluta, potser fins i tot contradic els principis de l’autor al fer aquesta “classificació”.

LA DESTRUCCIÓ DE LA LITERATURA,

EL MEU PAÍS A DRETA I ESQUERRA,

PER QUÈ ESCRIC

El recull reuneix reflexions que no han perdut en absolut la seva força. La nostra evolució no és tan automàtica com els canvis socials que vivim de manera trepidant. Nosaltres, en el més profund, tenim una història que marca un ritme diferent, per això les diferències no són importants i les coincidències prenen protagonisme. Tenim a les mans els textos d’un pensador clau del segle XX i les seves reflexions ens ajuden a entendre la nostra realitat.

Les novel·les d’Orwell el converteixen en un autor universal, la prosa clara i eficaç (paraules del professor M.Berga) dels seus articles ens fan reconèixer en Orwell l’autor que no podem deixar de tenir present.

"De noche bajo el puente de piedra" de Leo Perutz

De noche bajo el puente de piedra

Leo Perutz

Traducció de Cristina Garcia Ohlrich

283 pàgines

18,95 €

De noche bajo el puente de piedra és presentada en catorze capítols. Poc a poc ens n’adonem que formen una novel·la històrica. Així mateix comptem amb l’ajut d’un epíleg de l’autor.

L. Perutz fou un home cultíssim, un estudiós erudit interessat per les matemàtiques, la filosofia i la història. Ens situa a Praga durant el regnat de Rodolf II (s. XVI-XVII), el monarca que va prioritzar els seus interessos i capricis per sobre de les necessitats dels seus súbdits. En el primer capítol (pàg. 29) es demanen què en fan dels diners que el poble dona en forma de tributs, taxes i peatges… Rodolf II viu envoltat d’astrònoms, místics i vidents i mai no deixa de gaudir de la contemplació d’obres d’art.

Són importants els personatges principals, no cal dir·ho, però el que dona grandesa a la novel·la és el conjunt: un autor que no es permet moments baixos; criatures com el pobre Berl Landfahrer, un home tan poc afortunat que si es dediqués a fabricar espelmes no es faria fosc (pàg. 39); Kepler, el matemàtic y alquimista que ens parla de grafologia; Brabancio, el genial pintor, germà d’un sastre amb habilitat per guanyar-se la vida, la qual cosa feia desconfiar l'artesà de les aptituds de l’artista i del seny de qui admirés la seva obra. Gaudim de la perfecció de les grans obres, la vida quotidiana a la ciutat de Praga fa cinc-cents anys.

Els que hem descobert Perutz amb aquesta novel·la sentim la necessitat de conèixer la resta de la seva obra. La perfecció amb la qual ens presenta la vida quotidiana l’entenem com la manera òptima, potser l’única, de parlar d’història: des de la passió pel coneixement que que va caracteritzar Perutz, un home que no va accedir a estudis reglats i per a qui la inquietud i la necessitat del coneixement foren una constant a la seva vida.

Leo Perutz és un autor imprescindible que ens acompanyarà si visitem la ciutat, la Praga que ell trepitja per darrera vegada, la que encara hi és. Per descomptat, una recomanació sense reserves.

"Anatomia de les distàncies curtes" de Marta Orriols

Anatomia de les distàncies curtes

Marta Orriols

Pròleg de Jenn Díaz

Epíleg de Tina Valles

179 pàg.

17 €

Una editorial de tota confiança ens presenta Anatomia de les distàncies curtes: L’autora troba el seu lloc en un catàleg on encaixa perfectamentent perquè parlem d’un bon llibre d’una manera rotunda.

Dinou relats de traç segur, les paraules justes, cap nota discordant, personatges i situacions que ens commouen i ens interessen: Aprofundir en la quotidianitat és la clau per entendre i per entendre’ns.

Marta Orriols sap mirar i ens sap transmetre allò que veu, allò que ens envolta. No s’esforça per impressionar amb grandiloqüència i això la fa propera, profunda i sàvia. La seva narració és subtil: Els grans esdeveniments que conformen les nostres vides són el cúmul de petits moments que ens deixen amb un esglai, amb un somriure de complicitat, amb unes llàgrimes a punt de rodolar. Les relacions sexuals i sensuals, les germanes, les mares i filles, els amics, el pare i el fill, les àvies… Sempre una atmosfera que ens atrapa i a la qual tornarem, unes narracions que recomanarem, un traç impecable i definitiu, silencis eloqüents, sempre tan difícils i necessaris.

Tenim la sensació que l’autora escriu per absoluta necessitat de dir. Tina Vallès ens diu a l’epíleg:

…”Si fas això, si escrius de debò, després et llegeixen de debò, i llegir de debò és llegir agafats de la mà de la nostra veritat, sencera també, la que cadascú té amagada al seu armari…” (pàg. 175).

Costa triar un relat: obrirem moltes vegades el llibre a l’atzar i llegirem de nou qualsevol dels relats, per exemple “No amb majúscules”, una advertència grollera que ha de suportar na Rosa i que ens fa mal a tots.

Quan acabem la lectura tenim una gratificant sensació de plenitud com quan, després de la representació en un escenari, triguem a reaccionar o ens és difícil respondre amb els nostres aplaudiments. Hem quedat “tocats” i el nostre ritme és un altre, una forma de felicitat que també vivim davant la contundència d’aquets relats.

Una recomanació del tot segura: hem conegut una autora a qui tornarem perquè “escriu de debò i ens duu a llegir de debò” . Gràcies.

"La setena funció del llenguatge" de Laurent Binet

La setena funció del llenguatge

Laurent Binet

Traducció de Josep Alemany

476 pàg.

21 €

Laurent Binet fa un peculiar ús de l’hemeroteca i de les biografies dels semiòlegs i filòsofs que tan bé coneix. Aquest és un text irreverent, erudit, divertit i molt documentat. Quan obrim el llibre ens espantem perquè no sabem si n’estem a l’alçada intel·lectual, però aviat ens relaxem i desmitifiquem.

Tenim tots els elements de la novel·la policíaca. Protagonitza el relat un comissari pel que immediatament sentim una gran simpatia, tot i que ens separen grans diferències. Aquest comissari ha de tenir un ajudant que l’introduexi al món dels Mestres, un jove professor que també ens sedueix tot just el coneixem.

L’assumpte que els ocupa pren dimensions internacionals. Han de viatjar als EEUU, han de moure’s per Itàlia, sempre envoltats pels grups més selectes de la intel·lectualitat francesa dels anys 70 i 80, grans semiòlegs i filòsofs als quals no gosaríem acostar-nos si no ens hi portés Binet.

Els fets reals són els següents: Al febrer de 1980, Roland Barthes pateix un accident de trànsit al qual no sobreviu. Barthes ve de dinar amb François Mitterrand. A partir d’aquest moment comencem a entrar en una “intimitat” de la gran elit presentada amb dosis d’humor, erudició i sobretot irreverència. El professor que “tradueix” els termes cultes i que ens fa viure la semiologia gairebé com una actitud és del tot necessari per posar en situació el comissari i també el lector no especialista que es podria sentir aclaparat.

En els desplaçaments ens presenten Noam Chomsky i Umberto Eco. Vivim atemptats terroristes i quedem del tot impressionats quan ens donen a conèixer una societat secreta, Logos Club, en què els membres fan combats orals de gran nivell i que ha comptat amb els més importants intel·ectuals. El repte porta implícit el càstig físic; aquesta societat ha deixat mutilats grans il·lustres. L’autor barreja realitat històrica i narració brillant.

En el gènere negre tot és permès i moltes vegades serveix per denunciar allò que no es pot documentar com a fet històric o social. Es pot dir allò políticament incorrecte i Laurent Binet aprofita per donar a conèixer amb humor i erudició els grans personatges de la intel·lectualitat del seu país, homes i dones a qui els no iniciats mai no hauríem gosat aproximar-nos. Per tant, aquesta una recomanació sense dubtes, ens porta a un bon moment, tindrem a prop el comissari que ja hem fet nostre i el seu ajudant, a qui devem lliçons que agraïm.