"Y eso fue lo que pasó" de Natalia Ginzburg

Y eso fue lo que pasó

Natalia Ginzburg

Pròleg d’Italo Calvino

Traducció d’Andrés Barba

Italo Calvino ens diu al pròleg:
..."La veta de que se alimenta en realidad es de la narrativa que es toda ojo, toda acontecimiento, toda tácita simpatía por lo humano..."
Natalia Ginzburg (1916-1991) escriu la seva segona novel·la l’any 1947. La precedeix El camino que va a la ciudad (1942). El llibre està dedicat al seu marit, que va morir l'any 1945 després de ser torturat pels nazis.

N. Ginzburg és una escriptora interessada pel microcosmos de les relacions familiars. Aquesta és una història molt trista, persones que sobreviuen sense moments de plenitud, tot seguint les normes establertes. La protagonista viu una existència gris, és jove i intel·ligent. Té una professió, però no veu cap altra sortida que el matrimoni i això fa que es precipiti i faci coses que no desitja. Accepta un home que li diu que n’hi ha prou que ella l'estimi i la seva vida passa a ser només patir i somiar... Ha de viure la mort d'una filla, que sempre ha estat una nina trista i malaltissa. Davant la tragèdia real, es demana per què ha perdut el seny sense motius, encaparrant-se en una felicitat impossible (Pàg. 88).
Tenim una gran possibilitat d’acostar-nos a una obra que farem nostra perquè, en aquest microcosmos familiar, se’ns presenten veritats tan universals que les paraules de na Ginzburg passen a formar part de la nostra experiència.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

"Las transiciones" de Vicente Valero

Las transiciones

Vicente Valero

Estem davant la segona novel·la de l’autor. La primera fou Los extraños (2014), un llibre de relats. El arte de la fuga (2015) fou una important obra anterior barreja de poesia, assaig i biografia, una manera de dir única i perfecta.

A Las transiciones Valero ens parla de moments de canvis, del fet de passar de la vida de nins a la d’adults; dels canvis polítics d'una societat i de la transformació d'una illa que es veu abocada a l'enriquiment a través de nous mitjans.

La novel·la parteix del retrobament de tres amics amb motiu de la mort del quart membre d'una colla d’"inseparables" que van viure plegats la triple transició personal, del pais i la de l'illa que els acull.

Coneixem un padrí que sobreviu al nét, un home que parla amb aquells infants que ja han esdevingut homes i als quals la vida ha donat un lloc a la societat, de la mateixa manera que ha donat el lloc inevitable a aquell que acaben d'enterrar i que comparteix el destí amb tants d'altres a qui el sistema ha sacrificat.

Vicente Valero és un Mestre, té una manera de dir que ens fa prometre fidelitat i també ens duu a tenir consciència del privilegi de trobar en un contemporani un autor inqüestionable.

"Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia" de Roser Roses

Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia.

Roser Roses

Pròleg i epíleg d’Helena Vidal

Roser Rosés (Barcelona, 1926) va ser una dels milers de criatures que varen sortir d'Espanya tot fugint dels rigors de la Guerra Civil.
Va viure una infantesa feliç; va créixer amb salut i va pertànyer a una societat on els nens rebien una formació que els podia fer definitivament forts davant les adversitats. Gaudí d’un cos sa i un intel·lecte ben tractat.

L'any 1938 partí cap a Rússia, li volgueren estalviar el dolor de la vida en un país en guerra amb la certesa que el retorn seria imminent. No va ser possible l’any 1939 per a aquells que havien fugit a Mèxic o a Rússia. Va viure els privilegis de la formació i convivència en una societat idealitzada i va haver de patir les fatalitats d'una altra Guerra.

El dolor més terrible és tornar a la "pau" de la Barcelona dels vençuts, la por que duraria dècades, observar la transformació de les persones, el neguit permanent. Al principi dels anys 70 va visitar per primera vegada els Vidal, família amb qui havia coincidit a Rússia. Ni les parets de la llar els feien sentir segurs, va sentir que es malfiaven… "Quin significat tenia tot plegat i si valia la pena continuar lluitant...Qüestions que en un moment o altre es fa tothom, i que, aleshores, m'havia tocat fer-me a mi" (pàg 173).

Na Roser no sent que la seva fatalitat sigui única i això la fa excepcional. és una dona activa, culta, amb projectes i obligacions, amb una mirada serena, amb una pau i generositat admirables.

"Abans que el teu record torni cendra" de Maria Escalas

Abans que el teu record torni cendra

Maria Escalas

Aquesta és una novel·la històrica imprescindible que cobreix el període comprès entre 1898 i la dècada dels 40. Ens és presentat un microcosmos que ens ajuda a entendre el món i també a entendre’ns, on hi ha uns personatges perfectament dibuixat, unes vides que potser haurien tornat cendres…

Amb la força de les paraules, Maria Escalas ens fa arribar històries que la van precedir i que la varen trasbalsar.
Aquest període ha estat explicat en moltes ocasions i encara coneixerem moltes versions que ens interessaran: És història recent, ens ha marcat d'una manera directa i tots els testimonis són vàlids i necessaris.

En aquest cas molt més, som davant d’una novel·la acurada que de ben segur esdevindrà una obra cabdal, un llibre important a Mallorca i arreu.

El més profund agraïment a l'autora que no ha permès que "el record tornés cendra".