jueves, 31 de marzo de 2016

"Departamento de especulaciones" de Jenny Offill


Departamento de especulaciones
Jenny Offill
Traducció d’Eduardo Jordá 

Aquesta és una història molt comuna explicada d'una forma original. Ens sorprèn i ens sedueix, és la segona novel·la de l’autora. La primera fou publicada al 1999; un silenci que entenem, perquè aquesta dona escriu diferent i excepcionalment bé.

Podem llegir la novel·la d'un tirada, però immediatament hi tornem, tornem a la primera pàgina i aquesta segona vegada ho fem sense l’eufòria de la novetat, disfrutem cada mot i gaudim de la profunditat d'aquesta lectura diferent i magistral.

Cita amb tota naturalitat Kafka, Rilke, Keats... Té un sentit de l’humor que ens aporta un somriure de complicitat.
Ens parla d'astronautes, de llargues estades a l'espai, dels periodes difícils de la convivència amb la parella i evoca també paraules de l'explorador Frederick Cook dites el 20 de maig de 1898:

"Estamos cansados de nuestra propia compañía...
...sé que esta depresión irá en aumento" (Pàg. 66)


Un bon moment garantit i el descobriment d'una autora a qui he promès fidelitat.



jueves, 24 de marzo de 2016

"Cartes d'una pionera" de Elionore Pruitt Stewart



Cartes d'una pionera
Elionore Pruitt Stewart
Traducció de Marta Pera Cucurell

Elionore Pruitt Stewart (Arkansas 1876 - Wyoming 1926).
L'any 1909, una jove vídua amb una filla de dos anys deixa la seguretat de Denver -on fa de bugadera- i marxa cap a l'oest on s’ofereixen terres per colonitzar.
Elionore Pruitt és dona d'una empempta excepcional; s'adapta, el seu estat natural és de serena confiança.  Des de Wyoming escriu a la seva antiga mestressa. A les primeres cartes justifica la seva actitud deguda al fet de ser òrfena sense recursos:
"...vaig aprendre a fer moltes coses que les noies afortunadament més ben situades que jo ni tan sols saben que s' han de fer..." (Pàg. 21).
Amb Elionore vivim tempestes, aprenem el significat del terme amistat. La protagonista conrea la terra, té cura del bestiar, fa enagos a partir de sacs de farina, assisteix els parts. Ella i el seu segon marit, un escocès molt bon home -el Sr. Stewart -preparen el taüt per enterrar un fill, el dolor no s'oblida.. Però hi ha altres fills que reclamen l'atenció i moltes obligacions que la porten a submergir-se de nou en una quotidianeïtat que la duu a la plenitud.
La lectura és important, ens sorprèn trobar cites literàries, ens fa somriure la carta d'agraïment que la petita Jerrine escriu a la Sra. Coney perquè ha rebut un regal: "Black Beauty".
Elionore també s'ofereix per escriure a persones a qui les seves cartes puguin distreure...
En fi, hem conegut una dona valenta, generosa i amb una tendència irreprimible a la plenitud.


miércoles, 16 de marzo de 2016

"Estrómboli" de Jon Bilbao


Estrómboli
Jon Bilbao


Jon Bilbao -autor nascut l’any 1972,  enginyer,  filòleg i traductor-, ha publicat regularment els seus contes des de 2008. Figura també en antologies "Cuento español actual 1992-2012" de l’editorial Cátedra.
Els vuit contes d’aquesta edició ens situen al rerefons de les accions dels seus personatges. Assistim a uns fets que transformen un home tranquil i equilibrat en un tipus violent; coneixem el valor del terme amistat, en traslladem a un poble on hi ha una central nuclear i coneixem aquest món de la mà d'un jove de vint-i-quatre anys que té allà la seva primera experiència laboral. Coneixem també una "víctima" d'un concurs de televisió.
Bilbao és un Mestre del relat que cal tenir present, un observador precís que ens duu a reparar i aprofondir en la conducta sempre sorprenent dels humans.
Una vegada més, una recomanació sense reserves.

jueves, 10 de marzo de 2016

"La balada del café trist" de Carson McCullers


La balada del cafè trist
Carson McCullers
Traducció de Jordi Castelló (1987)


La senyoreta Amèlia, una dona del tot original i amb una habilitat excepcional per a totes les feines que es proposa, elabora un licor que "...fa surar la veritat i escalfa l'ánima" (Pàg. 15).

Amb gran dots de remeiera, les seves atencions als malalts són preuadíssimes,  compta amb tota la confiança dels seus veïns, mai no cobra en la seva faceta de guaridora dels mals. Per altra banda, és temuda per la seva afició a pleitejar: Així que en troba l’oportunitat -potser la cerca!-, és als jutjats tot fent renou.
Viu un matrimoni de deu dies de durada; el temut Marvin Manci és transformat temporalment per una passió no corresposta. La decepció pel rebuig el fa tornar a la seva terrible essència.
Apareix el cosí Lemon, a qui Amèlia pren sota la seva protecció i converteix en un perillós acaronat. Les seves mentides i fanfarronades "fan marcir les orelles".

"...La vàlua i la qualitat de l'amor és determinada solament per l'amant." (Pàg. 35).
Un final terrible? No ho sabem, hem deduït molt poc de la Senyoreta Amèlia,  potser tancada a casa seva entre les runes del seu "imperi" va trobar una forma de viure la tragèdia que no ens podem imaginar.

"Els dotze mortals": La darrera pàgina ens situa en un indret i una atmosfera que alhora ens trasbalsa i emociona.

Fa quasi 30 anys de la meva primera lectura i de la descoberta de Carson McCullers; de ben segur no deixaré passar tant de temps abans de dedicar-li un altre moment.


jueves, 3 de marzo de 2016

"La rara anatomia dels centaures" de Miquel Àngel Riera

La rara anatomia dels centaures
Miquel Àngel Riera
Ed. Moll 1979
Ed. Males herbes 2012
Una relectura després de 20 anys, una satisfacció i un plaer que el temps transcorregut ha fet augmentar: Veure al catàleg de l’Editorial Males herbes els contes de Miquel Àngel Riera (1930-1996) va dir-me molt a favor d'aquets nous editors,  van tenir de seguida el meu vot de confiança i, tal com he anat descobrint el catàleg, aquest respecte s'ha consolidat fermament.
Tots els contes són magistrals. Miquel Àngel Riera, poeta, novel·lista, un Mestre al qual s'ha de tornar.
Em demano si aquesta lectura ha estat mai obligatòria als programes d'educació secundària; contes màgics,  obsessius, humor negre, una lectura impecable de l'ànima humana.
Ara diuen que és molt difícil fer llegir els joves, engrescats i entretinguts amb els aparells que sempre  tenen a l'abast, però fa 30 anys van aprofitar les bones lectures? Aleshores era més fàcil seduir amb el paper.
L'any 2012 Pere Fullana va fer una adaptació que va presentar Iguana Teatre. Va ser un gran encert, són Paraules en majúscules, Històries molt adients perquè te les diguin i te les mostrin.