"Diario de un hombre superfluo" de Ivan Turguénev

Diario de un hombre superfluo

Ivan Turguénev

Traducció de Marta Sànchez-Nieves

Chulkaturin és l'home prescindible que escriu el seu diari durant els onze darrers dies de la seva vida: Se’ns presenta un arquetip, l'home oposat a l'home d'acció,  un personatge que viu de rendes, que no té ideals, que res no l'il·lusiona i que la vida provinciana i mancada d'horitzons va matant.

Aquest personatge prescindible, aquest home desapassionat que viu amb una vella minyona (aquesta dona -com a contrapunt- ens fa pensar en Marina, la vella dida estimadíssima que Chéjov ens dóna a conèixer a L'Oncle Vània) amb qui manté una relació del tot hostil . És un home que potser mai no va somriure. Aquest relat ens duu a considerar un autor que segurament hem de tenir més present.

Turguénev (1818-1893) va tenir una infància difícil. Als 20 anys fa el primer viatge a Alemanya on estudia filosofía; des d’aquest moment les estades fora de Rússia són una constant. Tenia un esperit inquiet, va ser crític amb la política de Nicolau I. Els seus Relats d'un caçador són una profunda presa de consciència sobre les condicions de vida de les "ànimes" que formaven part de les propietats dels nobles; aquesta obra va influir en l'alliberament dels serfs l’any 1861.

Les il·lustracions de Juan Berrio ens diuen molt del pobre Chulkaturin,  un home negat per la plenitud.

Presentació del llibre "Reyes de Alejandría"

"Babel" de Zygmunt Bauman-Ezio Mauro

Babel

Zygmunt Bauman-Ezio Mauro

Traducció d’Helena Lamuela

Assistim al diàleg brillant entre el prestigiós sociòleg Z. Bauman i Ezio Mauro, director del diari La Repubblica: Una profunda i documentada reflexió sobre el present que ens toca de viure. Ens parlen del desencís que patim els ciutadans,  del descrèdit dels polítics.  Ens recorden que actuem amb una capacitat d'opinió limitada perque està mutilada.

"...Si el poder es mou, regna aquí però governa en un altra banda..."(E.Mauro, pàg.51).

La ciutadania pateix una terrible fragilitat, només compta com a espectadora.
Una expressió del tot eloqüent -poder tou- empra la seducció, el ciutadà és dirigit emocionalment.
A la xarxa tot flueix sense filtres, "l'amateurisme" pren protagonisme.
El perill dels extremismes.

Malgrat tot, Bauman ens parla de la immortalitat de l'esperança que ens hauria de portar a la rebel·lió.
A l'epíleg E. Mauro cita Bulgakov a El mestre i Margalida: Encara pot passar de tot, perquè res no pot durar sempre.

L' horitzó és obert són les darreres paraules d’E. Mauro.

Un gran privilegi –i també una gran responsabilitat-, haver assistit a aquest diàleg.

"Archipiélagos" de Abilio Estévez

Archipiélagos

Abilio Estévez

Ens presenten un llogaret als afores de L’Havana i uns personatges que viuen tres dies d'agost de 1933, "La Revolución del Treinta". Els cubans es revolten contra el dèspota Machado. Tenim un narrador -José Isabel, un home entranyable-, que ens parla des de la seva residència de Vermont on transcorren els dies de la seva vellesa:

"... las vidas vividas influyen en esas otras vidas leídas. Lo leído vale tanto como lo vivido.

Abilio Estévez ens dóna a conèixer personatges que tenen les característiques dels grans clàssics i que ens serviran per entendre el món:

Passarà el temps i no deixarem de tenir present Ezequías Cumba, un home íntegre.

No oblidarem els orígens de Teo Martinica i lamentarem la seva enigmàtica desaparició.

Vitaliano Blanchet, el gran amic de José Isabel i fill del Coronel Maximino Blanchet.

Libertad Peña, filla de Luciano Peña, dona de gran autoritat moral exiliada a San José de Costa Rica. L´ANY 1959 no va tenir forces per creure en cap altre revolució, ja no podia ni volia tenir esperances de canvis i va partir. Fins al darrer moment, 93 anys, comparteix la vida i els coneixements amb els seus alumnes, té una bona mort, mentre dorm.

La cantant Penumbra, que als 13 anys era com una nina de cinc i als 14 com una dona gran, el dolor, potser, va donar profunditat i bellesa a la seva veu, l´acompanya el guitarrista El Lince.

Quan acabes de llegir, tens la seguretat que ets davant d’una novel·la clau per aprofundir en la història de Cuba: Abilio Estévez ens ofereix quelcom vital dins la seva obra. Un llibre imprescindible i magistral.

"Barcelona circus" de Xavier Coromina

Barcelona circus

Xavier Coromina

Abans de començar se'ns adverteix:
"La veritat és mentida"
Una anàlisi molt acurat que cal tenir en compte per entendre el present.

Xavier Coromina ha triat el gènere d'intriga -el qual permet totes les llicències per escriure sense embuts-. Ens dóna els noms, els indrets i parla d'afers concrets.

Aquest és un text imprescindible i d'una qualitat literària sublim, molt dens; fins i tot de vegades cal tornar.hi, i ho fem amb molt de gust, és un plaer.

A la pàg. 35 fa un síntesi perfecta de les fonts d'enriquiment que han esdevingut a Barcelona,  des de finals de la Guerra Civil fins al 1992.

Hi han molts punts en els que ens ajuda a aprofundar:

-Els orígens i el final de La casita blanca.
-Els incendis del Liceu i les seves reconstruccions.
-La burgesia catalana educada a l'Escola Virtelia.
-El pas del AVE per sota la Sagrada Família.
-Les intrigues al triangle Rambla de Catalunya-Provença-Pg. de Gràcia.
-La Biblioteca Arús.

Són, totes, apreciacions encertadíssimes que van al "moll de l'os":
"...Com que dubtar el treu de pollaguera, pontifica. No dialoga; disputa."

Barcelona circus és una recomanació sense reserves,  un bon moment garantit i una reflexió clau sobre el nostre present.