martes, 24 de noviembre de 2015

"La dama del gosset" de Anton Txékhov


La dama del gosset
Anton Txékhov
Traducció de Xenia Dyaconova


Vladimir Navokov va dir "La dama del gosset és un dels millors relats que s'han escrit mai". Trobem aquestes paraules a la contraportada d'aquesta edició. Per un moment penses que potser no és cert… a l'obra de Txékhov tot és sublim i suposa una gran dificultat triar un conte, és possible triar-ne un en realitat?

Quan de nou ens apropem a aquesta narració que ja "coneixíem" observem que cada lectura és un descobriment, que sempre hi ha motius per tornar a l'obra del Mestre.
Com hem pogut deixar de tenir presents, per un sol moment, aquest fragment que ja haviem llegit?

En realitat tot, si ens hi fixem, és bell en aquest món: Tot menys allò que nosaltres mateixos pensem i fem quan ens oblidem dels objectius suprems de la vida i de la nostra dignitat humana. (Pàg. 23)

Hi tornarem moltes vegades, perquè el principi de viure amb consciència sovint se’ns oblida. Txékhov ens compromet amb la Vida.


miércoles, 18 de noviembre de 2015

"Tram 83" de Fiston Mwanza Mujila



Tram 83
Fiston Mwanza Mujila
Pròleg de Yannick Garcia
Traducció del francès d'Anna Casassas 

Fiston Mwanza Mujila Lubumbashi (República Democràtica del Congo, 1981).

Tram 83 ens condueix a un ritme que anul·la la nostra voluntat, ens deixem dur, no ens podem resistir: L'autor cita John Coltrane, cerca un paral·lelisme. No podem, ni volem, aturar-nos.
Ens situa a llocs imaginaris com Ciutat Pais i Rera Pais. Gairebé tota l’acció s’esdevé en un local, Tram 83, on els personatges ens sorprenen i també ens neguiteixen.

... Els sociòlegs, antropòlegs i altres veterinaris tenen tela per tallar. (Pàg. 143).

Els diamants atrauen els éssers més insòlits a la mina; i tant que "hi ha tela per tallar", el lector viu una forma de "seducció".

L'esperança de vida és molt curta en aquest indret, ens mostren una relació dels oficis i les causes del traspàs (pàgines 90 i 91). Tot i que són dades previsibles, ens fan venir un calfred.

Aquesta primera obra ha estat guardonada. Hem de confiar en la transparència de certs premis, assistim a un gran esdeveniment literari, una manera de dir diferent, original i brillant.

Deu haver estat un repte a l'hora de traduir. Tenim la seguretat que Anna Casassas ens ha fet arribar el ritme, que ha triat sempre la paraula justa, no podem ni volem resistir-nos al magnetisme de Tram 83.

Una gran obra, una recomanació sense dubtes. Ed. Del Periscopi ofereix un catàleg impecable on encaixa perfectament Fiston Mwanza Mujila.



viernes, 13 de noviembre de 2015

"Carpas para la Wehrmacht" de Ota Pavel



Carpas para la Wehrmacht
Ota Pavel

Epíleg de Mariusz Szczygiel

Traducció de Kepa Uharte

L’any 1973 la Segona Guerra Mundial encara sumava víctimes. El trastorn psíquic d’Ota Pavel va tenir molt a veure amb la por que va sentir quan era un adolescent.

El seu profund desequilibri el va dur a viure els darrers anys de la seva vida en institucions per a malalts mentals. Allà els metges li van proposar que escrigués. Era, un periodista esportiu de talent reconegut, un autor brillant i popular.

El més insòlit és que no llegim el llibre d'un malalt, es tracta d'una obra plena d'humor i tendresa, un llibre genial, nou contes amb un protagonista que mai no deixa de sorprendre’ns: El pare d’Oto Pavel, un home a qui cap contrarietat fa defallir. El plusmarquista mundial que ven electrodomèstics és, sobretot, un pescador esportiu, un galan quan troba una dona per la qual es deixa seduir. És un bon home, un bon pare, un bon espòs, és un valent que viu la quotidianitat amb el compromís inconscient de generar plenitud tot xiulant, venent, pescant, estimant.

Aquesta Lliçó de Vida la rebem d'un home que va morir als quaranta-tres anys, després de passar nou a hospitals psiquiàtrics.

Com ens diuen a l’epíleg, aquest és un llibre que no podrem deixar de recomanar.

La més sincera felicitació i gratitud a l’Editorial Sajalin per aquest gran encert.



miércoles, 4 de noviembre de 2015

"Els meus començaments" de Panait Istrati



Els meus començaments
Panait Istrati 
Traducció d’Anna Casassas 


L’obra de Panait Istrati (Romania 1884-1935) està escrita en romanès i en francès.

Un noi molt espavilat és obligat a deixar el col·legi abans d'hora, necessàriament ha de treballar. El seu mestre ho lamenta molt i la seva mare ha de fer el cor fort. Fa d'aprenent a la taverna d'un grec: Tria aquest patró per aprendre la llengua del seu pare, el qual no va conèixer, però les condicions pactades són d'autèntica esclavitud.

El nen desxifra els diaris, que li semblen la millor de les "eines" a les quals pot accedir una persona. Es fa amic d'un vell marí i aquest home li posa a les mans un Diccionari Universal, aquest regal actua com el millor dels remeis, l'omple de salut i de bon humor.

“Aquelles expressions que immediatament se'm van il·luminar van posar en moviment la meva intel·ligència i van portat-me un consol al cervell i una alegria al cor”.

Sent la necessitat de conèixer món, més enllà del seu estimat Danubi. S'embarca -sense billet-, cap a Marsella, però per als rodamons els itineraris es fan complicats i tot és incert: ha de desembarcar a Nàpols, allà les passa molt magres, ens explica amb molt d'humor el que és viure dies i dies només d'enciam. Torna a embarcar, aquesta vegada el "final" del trajecte és Alexandria, haurà de passar molt de temps fins que trepigi França, el primer punt d'arribada triat.

Mentrestant, el temps és molt ben aprofitat; sap trobar el millor de les persones i dels indrets que l'acullen.
Tenim a les mans un autor molt important, un home coherent, una vegada més una lectura imprescindible.

"...Una autoritat instituïda té un poder sense límits als ulls dels febles, que s'hi sotmeten i la suporten. Això explica la inconcebible paciència dels pobles davant els crims dels tirans: no és cap pretès valor moral dels opressors el que els dóna la força de dominar el món, sinó la covardia dels oprimits".