"Vuelo estático" de Jaan Kross

Vuelo estático

Jaan Kross

Traducció de Consuelo Rubio Alcover

El nostre protagonista viu de manera molt directa les convulsions de la història d'Estònia al llarg del s. XX.

Coneixem l'infant que viu el declivi de la seva família: Té el record dels canvis a casa, canvis que es corresponen amb les davallades del nivell econòmic; les vacances a l’estranger també pateixen els canvis d'estatus; trobem en tota la narració, tendresa i humor.

Més endavant, ja sol amb la mare, fa front a la precarietat gràcies a la seva gran capacitat intel·lectual: Cobra per fer els treballs escolars dels seus companys, n’arriba a fer 30 versions diferents…

Amb la mare organitza una bugaderia mentre fa diverses feines intel·lectuals i és actiu en política. Fàcilment, gràcies a les seves qualitats, esdevé membre del gabinet del primer ministre. Malauradament, però, totes les il·lusions es frusten, els esdeveniments el converteixen definitivament en perdedor i Ullo Paerand passa dècades treballant en una fàbrica de maletes.

Al capítol 31 ens descriu el seu itinerari per la ciutat immediatament després d'un bombardeig: Acaba de sortir de la presó... Va cap a casa… Vivim les sensacions que percep amb els cinc sentits, aquesta vivència de l'horror ens quedarà gravada a la memòria.

Jaan Kross va ser diverses vegades candidat al Premi Nobel. Quan acabem la primera lectura sabem que hi tornarem, perquè a les grans obres s'hi ha de tornar periòdicament.

"Les pereres fan la flor blanca" de Gerbrand Bakker

Les pereres fan la flor blanca

Gerbrand Bakker

Traducció de Maria Rosich

Tres germans i el seu pare són els protagonistes d’aquesta novel·la: quatre persones que pateixen una absència; la mare va partir sense acomiadar-se, no saben on es troba, ella mai no oblida els aniversaris i ells no perden l’esperança. Tots ells tenen una relació ideal amb la natura; les seves són unes vides viscudes amb força plenitud...

Esdevé una tragèdia -el fill petit queda cec- els germans ajuden amb encert, però no és prou. Tenen un gran aliat, el gos de la família, que pertanyia a la mare i que després va adoptar com a amo el petit de la casa. Aquest amor incondicional tampoc no és suficient per ajudar el jove de catorze anys.

Els tres germans havien inventat un joc -córrer fins al petit cementiri de prop de casa seva amb els ulls tancats; un cop allà la fita era una tomba concreta-. El més hàbil era el petit, i allà precisament va ser enterrat, al costat de la tomba del forner mort a 1902.

Parlem de Literatura en majúscules, aquest és un llibre que pot generar lectors entre aquells adolescents "mals lectors" o, potser, massa bons per llegir allò escrit pensant només en ells… Aquest és un text important per a tots.

Raig Verd és una editorial amb un catàleg ple de grans encerts. Va ser aquesta editorial que fa un any i mig va publicar Temps de segona mà de Svetlana Aleksievich, Premi Nobel de Literatura 2015. Li feim arribar des d’aquí la nostra felicitació i gratitud.

"Lady Macbeth de Mtsensk" de Nicolai Leskov

Lady Macbeth de Mtsensk

Nicolai Leskov

Traducció de Marta Sánchez-Nieves

Nicolai Leskov (1831-1895) ha rebut, segons l’editor que ens el presenta, el reconeixement de Tosltoi, Gorky i Thomas Mann, tot i que és un autor poc citat a les antologies.

En aquesta ocasió, Leskov ens presenta un drama de passions desenfrenades que fan de la jove Katerina Lvovna Izmailova una dona capaç de matar i de morir per amor; un amor que arriba per pertorbar una vida avorrida i anònima al costat d'un marit ric que li dobla l’edat, envoltada d'un benestar material que no li produeix cap mena de plaer.

El criat pel qual ha perdut el cap no comparteix mai el seu nivell de passió, així que el canvi de posició social deixa d’estar garantit, es capaç de totes les crueltats. Tot i això, ella el persegueix, el vol a qualsevol preu.

Aquesta és una trama que va inspirar Shostakovich, perquè la desproporció de les passions i aquest enfollit matar i morir es presten fàcilment per ser la base d’un argument d'òpera.

La pinzellada ràpida i excel·lent de la resta de personatges -la cuinera, el marit, el sogre, les dues dones que fan camí amb la protagonista cap al seu captiveri-, ens fan sentir una gran curiositat per aquest autor acabat de descobrir.

"Sin visado" de Jean Malaquais

Sin visado

Jean Malaquais

Traducció de Gabriel Hormaechea

Introducció de Norman Mailer

J. Malaquais (1908-1998) és un autor d'origen polonès que adopta el francès com llengua literària.

Sin visado ens presenta una gran quantitat de persones a les quals el destí ha dut a Marsella. És l'any 1942: hi ha jueus, russos, republicans espanyols, tots amb l'objectiu d’obtenir un visat que els allunyi d'Europa. El pànic traspua pertot: hi ha delators, hi ha persones que ho han perdut tot, que són capaces de qualsevol cosa; hi ha individus que, malgrat el cúmul de desgràcies, sobreviuen, perden el cap o es deixen morir tot mantenint la capacitat de raonar sense por, sense perdre els ideals.

Norman Mailer, de qui Malaquais va ser traductor, el reconeix com un Mestre que va "millorar" la seva obra, amb un perfeccionisme exemplar.

Sin visado, publicada per primera vegada en castellà, és un document vital per entendre aquest període de la història d'Europa i, alhora, una mostra d'una qualitat literària a l'alçada dels clàssics que el van precedir.

Malaquais, autodidacta, va passar llargues jornades a les biblioteques franceses fent "seva" la llengua que el destí li va oferir. Ens va deixar el testimoni de les pròpies vivències: Ell era, sobretot, un home d'acció, sempre al costat dels més desvalguts.

Aquesta novel·la és, sens dubte, un gran descobriment, un clàssic imprescindible.

"Nosaltres" de Ievgueni Zamiatin

Nosaltres

Ievgueni Zamiatin

Traducció de Miquel Cabal Guarro

I.Zamiatin (1884-1987) va patir la repressió abans de la Revolució Russa de 1917 i es va haver d'exiliar posteriorment.

Ens presenta un món en el qual les persones no tenen nom, sinó que són designades per números, viuen en un Estat Únic i han d'obeir al Benefactor. L'Estat ho controla tot, les parets són de vidre, els moments "íntims" també són dosificats tot seguint unes directrius: Tot el que surt dels límits és perseguit i eliminat. Tenim un narrador que D 503, accedim a les notes d'un diari, 40 apunts.
A la pàgina 137 se’ns diu que l'Estat Únic és una tona "nosaltres" i “jo” és un gram, ..."I el camí natural de la insignificància a la grandesa és oblidar-te que ets un gram i sentir que ets la milionèsima part d'una tona..."

Aquesta obra és precusora de "Un món feliç" d’A. Huxley i de "1984" de G. Orwell.

La present edició inclou la carta que l'autor adreça a Stalin, en la qual li demana que li sigui permès sortir del país: Aquest és un document molt important per entendre fins a quin punt el sistema controlava els seus súbdits. L'any 1932, gràcies a la intercessió de M. Gorki, va poder abandonar la URSS.

Aquesta obra va ser escrita al 1921 i publicada a Rússia l’any 1988.

Una recomanació sense dubtes, una lectura imprescindible com a document i de sublim qualitat literaria.