Més enllà d´Arequipa de Lluís Servera Sitjar

Més enllà d’Arequipa

Lluís Servera Sitjar

Lleonard Muntaner edicions

Lluís Servera, poeta i traductor, és un home rigorós i compromès amb tots els mots i tots els versos que ens fa arribar.
Comença citant Giuseppe Ungaretti, poeta del qual és traductor: D’un plor només meu ja no plor més.
El viatge el trasbalsa i el transforma, ens ofereix el fruit preciós de la seva experiència.

pàg. 19 – L’Estranger:
Som estranger del que he pensat fins ara,
i no crec en cap pàtria que no sia estimar.

pàg. 34 - Aules entre els fems:
L’amor no calla mai, pareix dir-nos la vida.

Una recomanació sense dubtes.

El crepuscle encén estels

El crepuscle encén estels del 20/04/2015.

Enllaç

El arte de la fuga de Vicente VALERO

El arte de la fuga

Vicente VALERO

Editorial Perifèrica

És com si l’autor ens parlés mentre caminem al seu costat, fent ús de la seva erudició de manera natural, com una forma de ser, com una forma de compartir el saber tot mirant els ulls de qui l’escolta meravellat.

Assistim a tres períodes de la vida de tres grans poetes, tres poetes fonamentals els quals molts vincularem sempre a l’obra de VICENTE VALERO. Vivim el darrer alè de SAN JUAN DE LA CRUZ al convent d’Úbeda on és assistit pels frares en el seu traspàs. Gràcies a les paraules de Valero ens trobem amb la necessitat de tornar a l’obra del místic.

Compartim camí amb Friederich Hölderlin; la prosa perfecta de Valero també ens duu a aprofundir en la seva obra, conèixer l’autor, apropar-nos tant com no ens podíem imaginar: ... un deseo de olvidar y de ser olvidado, la pureza de la locura, una hoguera donde quemar con ira las llamas del presente...

Som amb Pessoa aquell vespre del 8 de març de 1914, assistim al "naixement" d’ALBERTO CAEIRO, hem estat al costat del poeta en els moments que precedien el gran esdeveniment.

Vicente Valero és el mestre, l’erudit senzill, l´home savi que tria per a nosaltres les paraules, que contrueix les frases que voldríem retenir per a sempre; per a molts de nosaltres haurà estat fonamental aquesta classe magistral rebuda a cau d’orella, mentre caminàvem al seu costat.

Un cop més, una recomanació sense reserves, una obra a la qual tornarem i amb la que haurem enriquit el nostre coneixement del tres poetes.

Els meus millors pròlegs de Ferran Escoda

ELS MEUS MILLORS PRÒLEGS 

Ferran Escoda

Ed. La Temerària

Un llibre erudit, ben escrit i que ens diverteix. Quan arribes al final, després
de l’epíleg, tens ganes de tornar-hi: les genialitats són infinites, vols anotar
noms i llinatges, voldries desxifrar a partir de les dades l’obra o l’autor…
Et sap greu donar-lo per llegit perquè, si l’obres per qualsevol pàgina, en
tornaràs a gaudir, tornaràs a somriure, tornaràs a voler esbrinar.
Una vegada més aquesta és una recomanació sense reserves, una reflexió
seriosa i profunda sobre la lectura.

La meva felicitació als editors de LA TEMERÀRIA, de ben segur aquest
catàleg ens donarà moltes alegries.