Violencia y monoteísmo

Jan Assmann

Introducció Lluís Duch - Traducció Maika Lahoz

Fragmenta editorial

Una reflexió molt important per "entendre" el món i per entendre’ns: El monoteisme, com totes les veritats absolutes, minva les capacitats de l'ésser humà i el converteix en un fanàtic, moment en què és conduït cap a reaccions irracionals.

Assmann ens parla de memòria cultural i comunicativa, del paral·lelisme entre mite i memòria.

És un assaig del tot necessari que té un sentit relacionar amb la recomanació anterior - "Il.lacions al voltant d'un sabre"-: El llibre de Magris ens ajuda a entendre l'assaig d’Assmann.

Il.lacions al voltant d'un sabre

Claudio Magris

Traducció d'Anna Casassas - Editorial 1984

Escrita l’any 1984, en aquesta novel·la Magris ens parla sobre la realitat històrica i els fràgils límits que aquesta realitat comparteix amb el mite.

Un capellà vell i savi que es fa estimar ens diu que d'ell en sabran més els cambrers de la cafeteria on fa anys manté una tertúlia setmanal amb amics de la infantesa que els confessors que l'han conegut al llarg de la seva vida.

Magris ens presenta en Krasnov, oficial tsarista que l'any 1944 viu el miratge, enlluernat pels deliris de Hitler, de crear una nova pàtria cosaca a la Càrnia. Quan reviu els moments compartits amb l'oficial rus, té molt presents els paranys als quals la memòria ens fa caure. Aquest Krasnov, des del seu exili a França i Alemanya, escriu un fulletó on deixa anar tota la seva ideologia fanàtica i la desesperació per la realitat que ha de viure.

Tot i això, quan ens parla d’aquesta novel·la, el vell capellà ens diu:
Potser, tal com passa de vegades, un llibre és més intel.ligent que qui l'ha escrit i després no acaba d'adonar-se del tot el que, en el fons, havia entès de la vida, mentre descrivia un rostre o un capvespre: alguna cosa essencial que li va rajar de la ploma i que més tard no sap o no vol reconèixer.

Un text necessari a les nostres biblioteques: norant-cinc pàgines a les quals tindrem el plaer de tornar moltes vegades.

Gràcies a Ed. de 1984 pel gran encert d'incloure aquest text a la nova col·lecció Incís.

El crepuscle encén estels

Del 15 de desembre de 2014

http://www.ivoox.com/141215-crepuscle-audios-mp3_rf_3861931_1.html?autoplay=1

La vida és estranya de Valentí Puig

La vida és estranya de Valentí Puig

editorial PROA - Col.lecció A TOT VENT

Sempre costa trobar paraules per excusar les nostres llacunes. A l'any 1993, tot preparant un viatge a Irlanda, vaig llegir per primera vegada Valentí PUIG, DUBLIN, de la col.lecció "Las ciudades" (ed. Destino). És un llibre que, com a llibretera, he recomanat moltes vegades.
Per sort, m'he retrobat amb l'autor gràcies a LA VIDA ÉS ESTRANYA: Una novel.la històrica impecable que arriba fins al 2014, que ens parla de Catalunya i de Barcelona. Dóna llum per ajudar-nos a esbrinar la realitat que hem de viure i que no resulta fàcil d'entendre… Potser és que no ens correspon, com a protagonistes, fer judicis del nostre present.

Paulina escriu a la Senyora Regós i així rebem la seva impressió de la Guerra a Barcelona i de les trobades de les dues amigues al Saló Rosa.
L'herborista savi del barri de la Ribera, amic del pare d’Oleguer, un home bo a qui els seus orígens duen a un martiri.
Trobam també la bondat infinita de la dida Casares, una d’aquelles persones que són al món per generar harmonia.
L'avi Regós i la satisfacció que experimenta el lector quan s' assabenta que al seu enterrament no hi va anar ningú…
Na Gina i na Glòria converteixen el dúplex del Turó Park en un pis de Central Park. Aquell genoll seductor de na Glòria - que tant l'ajuda a viure - i Judit, la dona que sap estimar.
Befàs, el "patriota" engarjolat.

A partir d'ara el carrer Petritxol serà el carrer del Senyor Rossend, qui, amb el seu gos i armat d'una pistola per fer callar una dona imposible de fer feliç, desconeix els seus orígens. És el punt oposat d'Oleguer Regós, darrer membre d'una família de passat il.lustre. "Tot decau a una velocitat vertiginosa...": El bisbe ha cedit l'ermita de la Salvació a un psicòleg il.luminat, el gurú Fol.
Som davant una lectura del tot necessària; una lectura amb criteri i rigor: Ens parla del nostre present.

El massover Andreu morirà ric i ofegat per la brutor, atès per una dona que va trobar per Internet i a qui fa hereva del patrimoni que ha comprat al vell Regós.

El nen perdut de Thomas Wolfe

El nen perdut

traducció i epíleg MARCEL RIERA

VIENA editors

El niño perdido

traducción de JUAN SEBASTIAN CARDENAS 

editorial PERIFÉRICA

Som davant un text impecable, una "nouvelle" de 97 pàgines dividida en quatre parts.

Thomas Wolfe dóna protagonisme al seu germà Grover. A la primera part (pàg. 11): Es va girar i va passar pel costat nord de la Plaça i en aquell instant va veure la unió del sempre i de l'ara.

Aquí tenim el vell Grover a punt de fer dotze anys (pàg. 13): Perquè Grover era un nen especial, un nen bo i brillant, un d' aquells infants que marcarà la vida dels que el van conèixer...

A la segona part és la mare qui pren la paraula. I quan es refereix a Thomas Professor (pàg 53): Fixa-t'hi bé, si et pots guanyar la vida amb aquesta feina tan lleugera que tens, ja et pots sentir afortunat, perquè mai cap dels teus ha tingut aquesta sort. Van haver d’escarrasar-s'hi per guanyar-se la vida.

A la tercera part, és Helen qui evoca els seus 14 anys, per explicar l’entremeliadura que va protagonitzar amb Grover; van agafar un tramvia i voltaren pel barri de negocis de St. Louis. Grover portava 60 centaus a la butxaca i va convidar la seva germana... quan tornaven a casa, deprés d'aquest àpat clandestí, es trobà malament i el Dr. Parker donà el pitjor dels diagnòstics...

Al final és Thomas qui evoca en Grover, tot tornant al lloc, a la casa on va morir.

Una perfecció que ens impacta, una lectura a la qual tornem inmediatament, perquè és com si necessitéssim retenir aquelles descripcions, com si volguéssim guardar per sempre les paraules amb les quals ens han fet arribar aquest fragment de Vida.

Molt important i del tot necessari l'epíleg del traductor Marcel Riera. Gràcies.

En aquest blog vaig recomanar el passat 5 de maig "Especulación", editat per Periférica. És el llibre a través del qual vaig conèixer T. Wolfe. Amb aquest segon text confirmo que es tracta d'un autor cabdal dins la literatura del seu moment. Això ja ho han dit els grans Sinclar Lewis, William Faulkner o Jack Kerouac. Un autor al qual haurem de tornar sempre que cerquem la perfecció a l'hora de mostrar l'ànima de l'ésser humà. 

Blai Bonet - Poesia Completa

Blai Bonet - Poesia Completa

Edició crítica de Nicolau Dols i Gabriel de S. T. Sampol

Próleg de Margalida Pons

editorial 1984 - 1374 pag. - 70 poemes inédits

Som davant un esdeveniment literari important. Per primera vegada s'ha editat la poesia completa de BLAI BONET. És un poeta importantíssim al segle XX, no només tenint en compte la literatura catalana: la seva poesia és universal i ell n’és un poeta cabdal. Molts tenen el privilegi d'haver-hi pogut conversar: era un persona assequible, un Home –amb majúscules - senzill i savi.

En aquest llibre de 1374 pàgines s'inclouen 70 poemes inèdits. Era vital que es portés a terme aquesta edició i hem d' agrair als editors l'esforç material que això representa. Els responsables d'aquesta edició crítica són Nicolau Dols i Gabriel de la S.T. Sampol. El pròleg, excel.lent, és de Margalida Pons.

En fi, Blai Bonet és un poeta que, per a tots els que el poguem descobrir ara en la seva totalitat, esdevindrà de ben segur un autor de capçalera. Un Home que ens ajudarà a entendre el món.

La llibreria ambulant

LA LLIBRERIA AMBULANT 

Ed. Viena - Traducció: Dolors Udina

LA LIBRERIA AMBULANTE

Ed. Periférica - Traducció: JUAN SEBASTIAN CARDENAS

Roger Mifflin, llibreter ambulant, viatja amb un enginyós carro - EL PARNÀS- i l' acompanyen l'euga Peg i el gos Bock. Aquest home duu els llibres allà on mai no podrien arribar, viu la plenitud d'entregar el text al lector.

Això dóna la màxima trascendència a les dues paraules LLIBRE i LECTOR i el llibreter esdevé l’intermediari. Mifflin, un home culte i respectuós que considera "savi" l’escriptor d'èxit del moment, un home humil i feliç que viu la plenitud de cada instant.

Actualment, tothom te accés a "tots" els llibres; això genera lectors compulsius: gran quantitats de llibres, que es venen fent ús de tots els mitjans perquè caiguin sobre el planeta com una plaga... Roger Mifflin fa arribar a cada lector el seu llibre tot donant-li el tracte que li correspon, un saber preciós i únic que va adreçat a un lector també únic.

Gràcies a editors que no fan comptes d'omplir el món amb els seus descobriments i a autors que no escriuen amb la finalitat d'esdevenir mediàtics, podem seguir llegint i gaudint de la trascendència del text que ha estat escrit per fer arribar al lector -per mitjà d' una mà amiga que mereix la nostra confiança- un tresor.

A part de les recomanacions literàries, a la pàg. 59 el gran Mifflin dedica unes línies a parlar-nos de Brooklyn, el lloc triat per retirar-se a escriure el seu llibre. Aquesta comparació entre Brooklyn i Nova York hauria de figurar a totes les guies de viatges:

Central Park: aquí ho té, és el centre de totes les coses, envoltat de murs d' orgull. En canvi, quina meravella és Prospect Park, que permet una bella vista dels turons de la humilitat! No hi ha esperança per als novaiorquesos, que es rabegen en els seus pecats monumentals com a gratacels; a Brooklyn, en canvi, hi ha la saviesa dels modestos.

Gràcies als editors que han sabut triar tenim un llibre que no deixarem de recomanar.

Viatges amb la tieta

Graham Greene

Traductor: Dolors Udina

Editorial: Viena edicions

Un nebot ensopit, treballador​ de banca prejubilat, ha viscut sempre en una petita ciutat. T​otes les seves alegries tenen lloc en el jardí,​​ on cultiva dàlies... Aquí és on se centren les emocions que la vida li dóna, li fa mandra tot... Rep cartes colpidores d' una amiga-veïna que ha marxat a l'Índia i des d'allà encara se li insinua...En fi, a ell l' ha de fer reaccionar La Tieta. La Tieta?? Qui és la mare? Tant és, Graham Green ens vol dir altres coses.
La Tieta és una dona que viu còmoda i no es fa vella. Sempre al marge de la llei, té les pitjors amistats i sempre ha sobreviscut a partir de negocis obscurs; viatja amb un ciri que conté un tresor. El seu amic Visconti, el vell Wordsworth, obres d' art falses, marihuana camuflada amb les cendres de la "mare" de Henry Pulling... Un desgavell!
Una tieta pícara i divertida, una tieta que es fa estimar... no fa cap esforç perquè la societat la respecti. Aquest és el gran encert de la tieta Augusta; ella vol viatjar i viure, per això rescata el nebot del jardí de les dàlies i se l'enduu amb l'Orient Express, el fa anar fins a l' Argentina i Paraguai, fa un "heroi" de l' ensopit Henry.
Quan els malfactors no cerquen el poder social, no es fan respectar.​ Q​uan roben amb mesura, poden esdevenir ​é​ssers estimats i "admirats" com la Tieta Augusta.
Graham Green va dir que havia escrit aquest llibre només per divertir-se​.​
​Gràcies a ell ​tots ens divertim i tots aprenem d'aquesta Tieta exemplar que aconsegueix una forma de plenitu​d​ sense fer mal a ningú. Déu n​'h​i do!

Carta a mi madre - La mirada inocente

CARTA A MI MADRE - LA MIRADA INOCENTE

Georges Simenon

Tusquets Editores 

En aquest blog sempre he citat novetats, però aquesta vegada vull compartir amb vosaltres una lectura que he fet aquest estiu, un llibre en què no vaig reparar quan va ser editat en castellà. Aquesta lectura m'ha dut a conèixer i valorar, encara més, el gran Simenon.

Les reflexions d'un fill que viu els darrers dies de la seva mare: Una lectura molt important que va fer-me llegir de nou La mirada inocente (2003), obra que també us recomano.

Diuen que, en un programa de Pivot, Simenon va considerar aquesta novel.la com la més important per a ell. La vaig llegir quan Tusquets la va publicar l' any 2003. Gabrielle, la mare del petit Louis Cuchas, és per a mi un dels personatges femenins més entranyables que he conegut als llibres. El petit dels seus fills amb una "mirada innocent" ens explica el món que l'envolta des dels seus tres anys; amb ell vivim "un París", el seu, el de na Gabrielle i en Louis, ells ens expliquen els primers 50 anys del seu segle XX.

Fins ben aviat; com sempre, el meu desig de les millors lectures.

Al borde del camino - La tumba del tejedor

Benvolguts amics, 

Després d'aquest llarg silenci començo a compartir amb vosaltres les meves darreres lectures:

AL BORDE DEL CAMINO - 1918
Seumas O'Kelly (1881-1918)
Traducció de Celia Filipetto

Aquest recull de contes és la segona obra de l'autor que he descobert gràcies a la bona feina dels editors de Sajalin. A ells he d'agrair la lectura de La tumba del tejedor. Els llibres de Seumas O'Kelly, un clàssic imprescindible, poden ser recomanats sense reserves. Tendresa, ironia, humor. Són lectures a les quals tornaré moltes vegades... Sempre que llegeixo un recull de contes en trio un de "preferit". Amb Regreso a casa aquí es presenta l’O'Kelly dramaturg...

No puc deixar de recomanar-vos-el.

LA TUMBA DEL TEJEDOR

Invitació: Marc Cerdó

Estimats lectors,

ben aviat us faré arribar les recomanacions de les meves lectures d'estiu.

Ara una invitació, ens visitarà en Marc Cerdó. De la seva obra, ja vàrem parlar en aquest blog.

Fins dimarts a Can Alcover

Ramona

A la banda de Canaan

autor: 

SEBASTIAN BARRY

traducció:
YANNICK GARCIA



A na Lilly Bere la sacc​​​eg​en en primera persona ​les ​grans tragèdies del segle XX​:​

Ha de fugir d' Irlanda perquè ​el seu pare é​s​ un policia lleial a la Corona Anglesa. ​Abans ha patit la mort del seu estimat germà Willi.

Als EEUU veu morir d​a​vant seu ​e​l seu marit ​a​ mans d'un home que va rebre aquesta ordre, quan ells encara no ha​n​ arribat al seu destí.

El pare del seu fill la deixa ​per por, per por d' haver portat al món un nen de color​ ​en un país on és millor ser blanc.​..​

Sabem qu​è​ és l' amistat per la seva relació amb na Cassie Blake.

Viu la "mort" d'un fill víctima de la guerra del Vietnam, una mort de l'​à​nima, un cor que no atura...

Viu la mort real del nét víctima de la guerra del Golf ​Pèrsic...
​ Tot això​ ens ho explica als 89 anys, ​e​ls darrers 17 dies de la seva ​vida, un cop enterrat el nét. ​

Unes pàgines plenes de sabiduria i bondat, paraules que ens acompanyaran per sempre.

"El treball és l'oli de l'ànima".

Una lectura que trasbalsa i emociona.

Vamos a calentar el sol

José Mauro de Vasconcellos (1920-1984)
Editorial Libros del Asteroide

Ce ne sont pas seulement les liens du sang qui forment la parenté, mais ceux du coeur et de l'intelligence. MONTESQUIEU

Molts v​à​rem conèixer aquest autor per "Mi planta de naranja lima​. Ara, amb ​"Vamos a calentar el sol"​, ​tornem a compartir la quotidianitat d​e​ Zezé. Parlem de gran literatura per a totes les edats, literatura juvenil en la qual no es pateixen els t​ò​pics i les ​mancance​s que la fan víctima de la moda o d' un moment estrat​è​gic​; ​som d​avan​t un clàssic que ens acompanyarà per sempre, valors ​è​tics, respecte a la natura, culte a la fantasia...
​L​legim amb un somriure inconscient que ens omple de pau. Els que van conèixer aquest autor com a joves o adults fa molts any no l'han deixat de tenir present. 

Una recomanació ​per ​als docents i un plaer intel.ligent i profund per a tothom. Ramona

Cor mentider

Marc Cerdó

Ed. CLUB EDITOR

Segona novel.la de​ MARC CERDÓ.

Es confirma un estil​;​ som d​avant​ l'obra d' un autor culte, original i que ens explica una realitat que ens convé con​è​ixer, perqu​è​ ens du​u​ a entendre el moment que vivim.

Els Botanch​ són ​una famí​lia ​​integra​da pels pares i ​per ​cinc fills, uns element​s​ altament t​ò​xics que generen caos allà on sigui​n. ​​N​a Catalineta, l'element de la petita tribu que​,​ tot i ser "oficialment" deficient​,​ é​s​ l'​única que surt del cau, trobarà di​ns ​el seu món​ una "plenitu​d​".

Na B​à​rbara Canet és ​un altre personatge mutilat, que és al món per fer nosa.

Com a contrapunt trobam ​na Maciana​,​ "la meva amiga epis​ò​dica"​,​ "neta com les flors"​.​

​No podem obviar ​​l​es sentències de la mare​, les​ qu​als​ els anys ​han dotat de gran sabiduria​:​ "¿Per què serveix caure? Per aprendre d'aixecarse.​"​ 

Convivim amb infinits registres del castellà​; ​el del barri de la Mina, dels cubans, de Huelva...

En Damià, el jove professor que sobreviu a la crisi del seu matrimoni, ens recorda l'​è​poca de festei​g​ amb na Queralt​:​ "​Ll​egíem en veu alta la prosa excelsa de Ruyra. ​A​nàvem amunt i avall amb el tom d'obres completes de la Selecta..."

El privilegi d'accedir a les anotacions de la Moleskine.
Gràcies,​ Marc Cerdó, gràcies per aquesta segona novel.la. Amb dues obres, has creat un univers literari i has ​a​conseguit la devoció de molts lectors​.

Fulles d'herba

Walt Whitman

traducció Jaume Pons Alorda

Som davant un gran esdeveniment literari. Per primera vegada, una traducció íntegra d'una obra del tot fonamental i que no existia en català.

El traductor JAUME C. PONS ALORDA, un jove brillant al qual van encarregar aquesta tasca tan important, ha dedicat quatre anys a WHITMAN treballant amb el màxim rigor. 
Apassionat amb l'obra, l'autor... consequent amb cada paraula triada... Som davant una traducció històrica... Hem de donar les gràcies també a l´editor de 1984. Al seu catàleg, impecable, ha resolt la gran mancança que fins ara havíem patit els lectors en català.

Gràcies a JAUME PONS-TRADUCTOR i a JOSEP COTS-EDITOR. Traductor i editor en el sentit més noble de la professió.

Relatos del mar, de Colón a Hemingway

Selección  Marta Salís

editorial ALBA

"Relatos del mar"

Seleccionats i presentats per Marta Salís.
Amb 46 relats breus o fragments molt ben triats, na Marta Salís ens fa conèixer grans mestres de la literatura universal.

En general es tracta d´autors que sempre hem relacionat amb el mar: ara ens presenten relats que no són els més coneguts, i això ens els fa conèixer i apreciar una mica més.
Altres vegades ens presenta un autor del qual no sabíem tampoc que havia fet el mar protagonista d'un relat.
Excel.lent és la nota biogràfica que precedeix cada relat.
Ens diu que Maksim Gorki, tot fent de rentaplats en un vaixell, aprofità perquè el cuiner l´ensenyàs a llegir !! És sols un exemple... una feina perfecta en la seva totalitat.
D'Hernando Colon a Roald Dahl, Jack London, Fitzgerald, Kafka, Baroja, Poe, Pardo Bazan, Maupassant...Excel-lent selecció.
Un llibre al qual sempre tornarem... perquè a tots ens agrada que un mariner, generalment home de poques paraules i ben triades, ens expliqui una i mil vegades la seva aventura.

Gràcies, Marta Salís.

El crepuscle encén estels

del 18 de juny 2014

http://www.onamediterrania.cat/podcast/el-crepuscle-18-06-14/

Puntualització "NO HAY SITIO PARA EL MIEDO"

He de fer una puntualització: 

Parlant amb l´editor sobre ALMUDENA MONTERO, em fa saber que l'autora va néixer al 1971, per tant he de rectificar el que vaig escriure tot parlant de la seva edat.

Es tracta d'un text biogràfic. Gràcies i disculpau el meu error. 

Dimecres 25 a les 19 h. al Club Diario de Mallorca

"l'Il.lustrador el millor lector"

rebrem a 

Francesc Capdevila-MAX

també hi serem

Joan Miquel Morey i Ramona Pérez

llibreters

Esteu convidats. 

Bon cap de setmana

No hay sitio para el miedo

Almudena Montero

Editorial del viento




Som d​avant d´un text molt important, una novel·la històrica d'un període molt recent, la dècada dels 80 a Espanya. L´autora és una dona que va néixer al començament dels 80, per tant no parlem de memòries personals, sinó d'investigació i creació; la qual cosa és molt important i molt poc comuna.

La fam​íl​ia que ALMUDENA MONTERO ens presenta viu una realitat terrible, les circumst​à​ncies fan​ els seus membres​ protagonistes d´una quotidianitat gens fàcil. La vida els ha dut a un mitjà ​amb el qual no tenen res a veure, ells són intel·ligents i lliures, són Persones amb majúscula a qui res no ha trencat, tenen un gran potencial, no deixen de créixer davant les adversitats i, encara així, les fatalitats no aturen d'arribar-los. Coneixem uns personatges que passara​n a formar part de la nostra experiència. No només la protagon​i​sta, ​sinó també ​ l´avi, el pare, la mare, el germà...
​Conèixe'ls ​ ens reconcilia amb la Vida, ​aquestes personalitats a les quals la vida fa sempre millors són una troballa. Una cr​ò​nica excel​·lent de la nostra hist​ò​ria recent​,​ que ens ve de la m​à​ d´una dona que no la va protagonitzar. Aix​ò​ ​é​s Literatura. 

Felicitats a l´autora i l​a meva ​enhorabona als lectors que la descobrir​a​n.

La senyora Dalloway

Virginia Woolf

Traducció de Dolors Udina

Un dia de juny de 1923, jornada de preparatius per part de la Sra. Dalloway: al vespre reunirà els seus amics, tots persones de gran prestigi social, a casa seva... Totes les accions del dia són un preludi de l´apoteosi que es viurà al vespre. 
Aquesta obra és tan i tan perfecta… Allò que m´ha seduït no són només els personatges centrals als quals tornem constantment i que estan dibuixats de manera magistral, sinó també els secundaris, als monólegs interiors dels quals tenim accés: les dependentes de les floristeries, les minyones, les cuineres, la peculiar Lady Bruton, Rezia, la dona d’en Septimus, el metge que visita el darrer dia en Septimus, la fanàtica professora d'història, la senyoreta Kilman… 
A la pàgina 140 na Clarissa ens parla de "l´amor i la religió"... Ens diu que "l´amor i la religió destruirien la intimitat de l´esperit". 
Són especials molts de passatges de la novel·la: El pensament que dedica la Sra. Dalloway a la modista que va fer possible el seu vestit verd, el que ha de lluir al vespre i que s´ha estripat i ella cus amb fils de seda; l´agosarada Sally Seton, que s’atreveix a dir que en Richard "té un cervell de segona". Trobam també la senyora Barton, que ajuda a treure’s l´abric a les senyores que ha vist néixer, de qui ha conegut les mares i les àvies...La senyora Walker, la cuinera que pateix per uns detalls del menú que ningú sabrà copsar…
M'ha seduït el fet que, en 213 pàgines, no he trobat cap paraula que es pogués ometre: es tracta d´una simfonia, sense notes discordants ni moments menys sublims ... 

No vull deixar de recomanar les paraules finals -l´epíleg de la traductora DOLORS UDINA- la qual, per aquesta traducció, ha estat guardonada amb el premi SERRA D'OR. 

Viatge a Moscou

Llibert Ferri

Editorial Ara llibres

En Llibert és un amic estimat i admirat; aquestes circumstàncies no fan menys objectives les meves apreciacions, perquè en Llibert és, per sobre de tot, un periodista brillant, honrat i compromès.
En el seu darrer llibre, que situa a 1993, al final de la Guerra Freda, ens fa arribar unes memòries personals, ens parla de l´adopció d´un nen rus, ALIOIXA. En Llibert compta amb la complicitat dels avis del nin, Alexei Alexandrovitx i Maria Simeonovna. Els tres adults tenen els millors desitjos envers Alioxa i això fa que salvin les situacions més difícils.
És la crònica d´una adopció i també és una crònica - molt acurada-, del segle XX a Europa, perquè l´autor estableix paralel-lismes entre la infantesa d'Alioixa i la seva, entre les vides de la família d'Alioxa i la seva, entre la postguerra freda a Moscou i la que va viure ell a la Barcelona de la seva infància.
Ens explica el primer contacte amb aquest fill que acaba de conèixer i pel qual no només sent estimació, sinó també una gran admiració. Els moments amb l´àvia Simeonovna per Barcelona són únics... I no podem deixar de banda una constant: cercar paralel-lismes que ens ajuden a aprofundir en les realitats alienes i les nostres.
A la primera pàgina, trobam unes paraules extretes dels GERMANS KARAMÀZOV que ens fan més trascendent encara tot allò que llegirem després.

Una recomanació sense reserves, una història personal i una crónica brillant del segle XX.

El plaer i el privilegi de conversar amb Josep Mª QUINTANA

Dijous 29 a les 19 h. al CLUB DIARIO DE MALLORCA

rebrem la visita de l´escriptor 

JOSEP Mª QUINTANA

que ens parlarà del seu darrer llibre

ELS CLARK

amb aquesta novel.la, que és un estudi perfecte del segle XIX a Menorca, es tanca la nissaga familiar dels mercaders grecs que va començar amb ELS NIKOLAIDIS. 

Esteu convidats, fins dijous  

Un altar per a la mare

 

De Ferdinando Camon

Editorial Minúscula

Tenim a les mans un text fonamental per entendre la paraula BONDAT, un llibre al qual haurem de recórrer sempre per fer entendre el que significa aquest terme i per gaudir de la bellesa de cada mot.
Una mare que salva un desconegut, una dona que sap trobar harmonia en una quotidianitat que per a d'altres seria misèria; ella fa que per als seus sigui un record d´austeritat farcit de bons moments.
Un pare que, a la guerra, plora tota una nit al costat d´un soldat que s´està morint (i no és del seu bàndol), un home bo i savi.
Un text que ens duu a cercar paralel-lismes entre els personatges anònims que han passat per la nostra vida tot deixant-hi l'exemple que ens ajuda a viure.

ONA MEDITERRÀNIA 98.0. El crepuscle encén estels

Dimecres 21 de maig de 21 a 22 h. 

Esteu convidats, una vegada més, al Crepuscle... parlarem amb l´escriptor 

MIQUEL BEZARES del seu llibre ORIGEN

Premi VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 2013

També us farem arribar les nostres recomanacions. 

Bon cap de setmana i fins dimecres

Especulación

Thomas Wolfe

Editorial Periférica






Especulación és una obra perfecta, una novel.la breu a la qual tornem, subratllem... Les imatges ens trasbalsen, la bellesa i el lirisme ens deixen una emoció que ens acompanya, que potser ens acompanyarà molt de temps. Ens presenta uns personatges perfectament dibuixats, que fem nostres. 
Thomas Wolfe va morir a 38 anys; William Faulkner va dir d´ell que era el millor de la seva generació i Sinclair Lewis el va citar en el discurs de recepció del Premi Nobel.
Una lectura imprescindible, perquè parlem de gran literatura i pel paral.lelisme amb la situació de la qual som ara protagonistes. Nosaltres també hem perdut paisatges i edificis, patim un gran desconsol i observem tants i tants despropòsits...